Capgròs
No fa pas gaires anys que el medi ambient era una cosa mig al·legòrica i el canvi climàtic tenia portentosos negadors fins i tot en poltrones presidencials. Ja fa temps, però, que de canvi res: estem en emergència climàtica i quan es repassen novetats i notícies d’un any que acaba l’aigua mereix el seu protagonisme. Per quan n’hi ha hagut (pluges intenses i violentes) i sobretot per quan no n’hi ha hagut.
Acaba 2022 amb el Nadal més càlid que es recorda i amb un dèficit hídric a tot el país. El sistema Ter-Llobregat del que beu literalment Mataró està en alerta per sequera i els que es miren els models predicitius buscant-hi núvols negres i carregats d’aigües no són massa optimistes.
El clima maresmenc està canviant de la mateixa manera que a arreu s’hi nota l’emergència i hi ha episodis d’aiguats intensos que fan mal (una matèria en la que al Maresme hi estem doctorats de per vida) i que ens recorden que no fa pas tant del Gloria i que la part de territori totalment exposada a danys si es repeteixen casos així és cada cop més i més poblada. Mentre quan plou és allò que plou massa, l’afer important aquí és una bona gestió de l’aigua i val a dir que per més que rarament funcioni a cops de titular, a Mataró la gestió de l’aigua per aprofitament i per ràtio de litres per persona és exemplar. Farà falta insistir-hi perquè l’aigua ens és una missatgera i ens està parlant per dir-nos que, clarament, tenim una emergència.
L'ensurt del Cargol
De l’episodi d’aiguats del passat 16 de setembre se’n recordarà durant anys la imatge anguniosa d’un cotxe atrapat en un pas subterrani del Cargol, a l’avinguda del Maresme, amb el seu conductor a dins. La ràpida intervenció dels Bombers i de la Policia Local (i dels serveis sanitaris que van auxiliar la persona) va evitar el que hauria pogut acabar amb una tragèdia. Per més que el Cargol ‘sempre’ s’hagi inundat en episodis així, d’aquell dia en va sortir el compromís de l’Ajuntament de millorar els protocols d’actuació i senyalització per tal d’evitar tot tipus de riscos i imprudències.
Infraestructura cabdal
A les entranyes del nou Parc del Garrofers a Cerdanyola hi ha una nova infraestructura que és quasi més important que l’espai verd de sobre. Després d’una inversió de més de 8 milions d’euros, el nou dipòsit d’Aigües de Mataró a la ronda Bellavista ja és una realitat. Amb una capacitat equivalent a 2,6 piscines olímpiques, el dipòsit ja dona servei des del 8 de març passat a l’Eixample i el Pla d’en Boet. Se suma als 14 dipòsits d’Aigües de Mataró existents a la ciutat i és el tercer amb més capacitat, un total de 6.677m3,
Avenç solar
En un any de turbulències energètiques, Mataró i el Maresme segueixen aplicant-se en avançar en l’ús de renovables. I les fotovoltaiques són la joia de la corona. Mataró ha engegat 30 noves cobertes fotovoltaiques a diferents equipaments de la ciutat. Una estratègia que aposta per la sostenibilitat, l’eficiència econòmica i la lluita contra la pobresa energètica, ja que servirà (algun dia) per reduir la factura a les famílies més vulnerables.
La sequera
Més enllà de les calorades, que han estat especialment llargues i sufocants durant bona part de l’any, el pitjor indicador de l’emergència climàtica és la situació de sequera. De moment, tenim les fonts ornamentals seques i poc més: no hi ha limitacions importants d’ús d’aigua per a particulars més enllà de la prohibició de netejar vehicles o espais amb aigua a pressió o reomplir piscines però si no plou la situació es pot començar a complicar.
Comentaris