Anuari 2021: Indicis de recuperació econòmica

La Covid sembla que no se’n vulgui anar mai del tot, com una pudor persistent d’aquelles que es queda i que torna a bafarades. Això des del punt de vista epidemiològic i mèdic, que és el que ho desencadena tot. Però també és cert que en alguna de les derivades, el pitjor del que ha suposat aquest episodi sembla del tot pretèrit. L’economia n’és un exemple si s’atén als indicadors macroeconòmics. S’ha crescut, s’han recuperat treballadors i s’ha assolit a finals de novembre el millor registre en ocupació dels darrers 13 anys, a nivells previs a la crisi immobiliària i econòmica de 2008. Això vol dir que tot són flors i violes? Ni molt menys. Mataró segueix tenint una taxa d’atur alta, l’estrès econòmic de les finances tant personals com empresarials segueix sent alt i els diferents punts d’inflexió que s’acosten (retorns de crèdits, finals de les ajudes) apreten. També és cert que els fons europeus de recuperació s’han de fer notar.

Aquests indicis de recuperació, que es noten també en com el consum recupera múscul i permet que la sínia econòmica giri, són desiguals i no afecten igual per tothom. Hi ha sectors com el comercial que viuen tocats, sobretot en els casos més petits, mentre la restauració o l’oci nocturn ha d’estar sempre pendent del risc de rebrot i com s’enverina tot per haver de tancar o restringir.

Emprenedoria per ensortir-se'n

La recuperació econòmica d’empreses i de treballadors no ha estat cap camí fàcil. Ni ho és ni ho serà. Al marc de restriccions que ha afectat en diferents períodes alguns dels sectors cal afegir-hi complicacions afegides d’índole no local com la crisi de subministraments o la inflació. Un dels aprenentatges de tot aquest període històric, de 2021 però també de 2020, és la resiliència i la imaginació de les empreses, obligades totes a emprendre. La digitalització i la innovació ja no són opcions, sinó obligacions. Apostes com Appat, el delivery ètic dels restaurants mataronins, en són un bon exemple.

LA FIRMA: Una revolució humanística

Joan Carles Codina Compaña, Advocat, 
Professor de Dret de la UAB, 
Vicepresident de PIMEC 

En temps de crisi i dificultats, com el temps que ara ens toca viure, sovint pensem en l’emprenedoria i en la innovació com la solució. Sovint, també, pensem que l’emprenedoria correspon a gent jove. 

Ara bé, ni la innovació ni l’emprenedoria per si sols poden solucionar una crisi, ni tampoc són tributs exclusius de la joventut, concepte, d’altra banda, cada cop més difús.

La humanitat sempre ha estat emprenedora si no encara viuríem a les cavernes. Amb independència de l’edat, qui decideix posar en marxa un nou projecte, de la naturalesa que sigui, és un emprenedor. I la innovació s’ha fet per necessitat, la humanitat innova davant dels reptes que li planteja la vida, hem innovat per subsistir, per viure millor, per tenir més esperança de vida.

Crec molt seriosament, que després de la revolució industrial, la revolució agrària, i la revolució tecnològica anem directes a una revolució humanística, o en tot cas la necessitem de forma urgent. La revolució humanística que posi en solfa la revolució industrial i tecnològica, que situï a l’ésser humà en el centre de totes les coses, que l’alliberi de la servitud a l’economia. Aquesta revolució de les persones ens ha de fer responsables amb el que consumim i com ho fem, amb el que produïm i com ho produïm. Cal una revolució de les persones que els doni el control de la innovació tecnològica i el desenvolupament econòmic per invertir la tendència actual en què els éssers humans ens adaptem a les necessitats industrials i tecnològiques, tot oblidant que la indústria i la tecnologia a de servir als interessos del conjunt de la humanitat. Urgeix connectar l’ésser humà amb les seves veritables necessitats i amb els recursos de què disposem.

En aquest sentit estic convençut que l’emprenedoria i la innovació que posi als éssers humans en el centre de totes les coses serà d’un èxit irrefutable.