Aquest 2018 ha estat un dels anys políticament més tensos a Mataró. Una tensió que s’ha viscut molt més al carrer que no pas al Ple municipal, que ha anat més enllà de les batalletes de partits per tocar al cor de la ciutadania. El procés independentista, el mateix que va comportar l’any passat el trencament del govern sociovergent i l’intent fracassat dels partits sobiranistes de tombar Bote amb una moció de censura, ha seguit sent el gran protagonista. Ha marcat l’actualitat política en forma de manifestacions i accions reivindicatives per part dels bàndols independentistes i unionistes, que en més d’una ocasió han xocat.
El dia que ho van fer de manera més directa va ser el 2 de juny, on tan sols el fort dispositiu policial va evitar que els partidaris de la unitat d’Espanya i els assistents a una contramanifestació autoanomenada antifeixista no acabessin enfrontant-se en una batalla campal. El temor a incidents va fer que Mossos blindés el casc antic, generant queixes dels comerciants. El paper dels comandos que han retirat llaços grocs i altra simbologia independentista dels carrers també ha estat un dels fets més destacats i polèmics del 2018 a Mataró i a la comarca, així com performances independentistes com la plantada de creus grogues a la platja del Varador.
GOVERN EN FRANCA MINORIA
Mentrestant, durant aquest 2018 el PSC s’ha vist obligat a governar en solitari, amb tan sols 6 dels 27 regidors que conformen el Ple municipal. Una posició de debilitat que s’ha posat de manifest quan, per manca de suports, no ha estat capaç ni d’aprovar inicialment els pressupostos per a l’any 2019. La fractura en el si del Ple, però, és tan gran que l’oposició tampoc és capaç d’organitzar-se per fer front en bloc al govern de David Bote. Durant aquest curs dos regidors han marxat dels seus respectius partits: Sarai Martínez de VoleMataró, i Víctor Paramés de C’s. La notícia més trista ha estat la mort del regidor de Salut, Joan Vinzo, als 48 anys.
Reptes per al 2019. Any electoral de perspectiva incerta
Aconseguir un govern més estable. Les eleccions municipals de 2019 a Mataró donaran uns resultats que són molt difícils de preveure ara mateix. Però sí que cal desitjar quelcom: que en pugui sortir un govern més estable i un ple menys fragmentat que els que van deixar els comicis de 2015. El pacte PSC-CiU va acabar en trencadissa i això no ha estat pas bo per a la governabilitat de la ciutat.
Rebaixar la tensió. Les escenes viscudes a Mataró durant manifestacions com la del 2 de juny o la performance de la plantada de creus han demostrat que el procés independentista ha deixat una ciutat políticament dividida com mai. Un desig per aquest 2019 és reduir la tensió viscuda als carrers.
Centrar-se en els problemes locals. L’omnipresència de la complexa situació política catalana ha fet que aquest 2018 les qüestions purament locals sovint quedessin aparcades en un segon pla en el debat. Amb tots els reptes que Mataró té per endavant, cal capgirar la situació i donar-los més prioritat.
Millorar el nivell del debat. La majoria de polítics municipals reconeixen, amb la boca petita, que la qualitat del debat al Ple està per sota del desitjable, i que no és gens productiu. Cal esperar que de les eleccions de 2019 en surtin uns representants polítics que augmentin el nivell, pel bé de la mateixa ciutat.
Comentaris