Anuari 2016: Mataró posa en valor dues grans joies del seu patrimoni

La Capella dels Dolors, amb els frescos d’Antoni Viladomat, i la Casa Coll i Regàs, obra insigne de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, són segurament les dues grans joies del patrimoni arquitectònic local. I les dues han tornat a mostrar aquest 2016 la seva millor cara, després de llargs processos de restauració. La Capella es va poder tornar a visitar a partir de l’estiu després d’un any de treballs a càrrec del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya. S’ha netejat la brutícia que enfosquia el color de les pintures, eliminant les repintades i envernissades posteriors a l’obra de Viladomat. El procés ha tingut un cost total de 533.070 €, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró (a través de la Diputació de Barcelona) i l’Arquebisbat de Barcelona.

Obren portes la Casa Coll i Regàs i la Capella dels  Dolors un cop restaurades

Pel que fa a la Casa Coll i Regàs, aquest desembre s’han tret les bastides i ja es poden veure els resultats de la restauració encarregada per la Fundació Iluro, l’actual propietària de l’immoble. Els treballs han consistit en diferents intervencions per recuperar l’esplendor de l’edifici original i assegurar les garanties de seguretat per a usuaris i vianants, a més de resoldre les patologies existents a la façana i la coberta. Els esgrafiats de la façana no s’han restaurat sinó que s’han reproduït de nou restituint el motiu ornamental, quelcom que ha generat força controvèrsia.

Pintures de Viladomat

 Antoni Viladomat no ha estat tan sols notícia per la restauració de les seves pintures a la Capella dels Dolors. La capital del Maresme ha deixat escapar enguany una de les grans creacions del geni del barroc català, una sèrie de quadres dedicats a Sant Francesc. La vintena de quadres finalment aniran a Manresa, després que Mataró, que hi havia mostrat interès, no mostrés fitxa a temps. Un informe de la directora del Museu de Mataró considerava inapropiat rebre aquestes obres perquè no s’adeqüen al discurs artístic de l’equipament.