Capgròs
D’entre totes les efemèrides mataronines d'aquest 2021, n'hi ha tres que destaquen: el que fa 200 anys (1821) referent al trasllat de les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, de Sant Cugat del Vallès a Mataró; els dos segles de quan Mataró va ampliar els límits del seu terme municipal per la part del Pla d’en Boet permutant amb Argentona que s’annexionà Traià; i finalment, el tercer, el centenari del naixement de l’historiador senyor Joaquim Llovet i Verdura (1921-2021), mestre i referent dels historiadors que investiguem el passat de la nostra ciutat.
Dit això vegeu de forma esquemàtica i cronològica la relació d’alguns aniversaris a celebrar, o simplement recordar, per aquest nou any de 2021.
Fa 300 anys, el dia 11 de novembre de 1721, l’Ajuntament en ple acorda fer una caserna al capdamunt de la Riera (prop de l’Ateneu de la Fundació Iluro). I fa 275 anys, el dia 27 d’abril de 1746, es pren l’acord Municipal per construir el campanar Santa Maria.
Fa 200 anys (1821) Mataró fa realitat el que era una vella aspiració: eixampla els límits del terme municipal al annexionar-se el Pla d’en Boet. Argentona, a canvi, es queda amb el veïnat de Traià. Aquest mateix any de 1821 va tenir lloc el trasllat de les relíquies de les Santes mataronines Juliana i Semproniana, de St. Cugat a Mataró (foren dipositades a la capella de Santa Magdalena ubicades a l’Ajuntament i el dia 26, en solemne processó, foren traslladades a Santa Maria). I en fa 175 que un acord municipal va decidir posar enllumenat de gas a la ciutat.
Fa 150 anys, el 13 de juny de 1871, l’Ajuntament pren l’acord de que es posi la primera pedra de l’asil de les Germanetes dels Pobres gràcies al testament que feu el metge Antoni Martí i Cabanellas (nat a Banyoles el 1814 i mort a Mataró el 1866) que deixà tots els seus béns als “pobres de Mataró”. L’asil per a ancians fou inaugurat l’any 1874.
Fa un segle, el 14 de novembre de 1921, neix Joaquim Llovet i Verdura (1921-2017), que seria un destacat historiador local, model pels que ens dediquem a estudiar i explicar el passat de la nostra ciutat. Autor del llibre “Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània” que hauria de ser a totes les llars mataronines. Aquest any 2021 en farà 75 que pel mes de març de 1946 La Caixa d’Estalvis de Mataró proposa crear una urbanització a les afores que es dirà Ciutat Jardí, inaugurada l’any següent, el 1947. Aquell mateix any 1946 el Teatre Monumental Cinema -en la tràgica nit del 18 al 19 de juliol de 1946- seria devorat per un incendi i quedaria totalment destruït. Fins al cap d'any del 1950 no tornraria a aixecar el teló la reformada sala d'espectacles amb la representació de l'òpera de Giuseppe Verdi "Aida".
I fa mig segle, 50 anys (1971) que el dia 1 de febrer l’Ajuntament acorda que es faci un aparcament subterrani a la plaça Santa Anna. Un acord que tardaria 23 anys en fer-se realitat (1994). I pel mes de març d’aquest mateix any de 1971 també acorda concedir la Medalla de l’Esport a la Societat Columbòfila “La Mensajera”, amb motiu del seu LXXV Aniversari. I el dia 21 de març del mateix any la concessió de la Medalla de la Ciutat a l’Ajuntament d’Isla Cristina (Huelva) i la declara “Filla predilecta de Mataró”. Isla Cristina havia estat fundada pel pescador mataroní Josep Faneca, l’any 1757, que s’establí amb la seva família, al costat d’un pou i una figuera, que primer es diria La Figuereta (en català), després en castellà La Higuerita i a partir del 1834, Isla Cristina, en agraïment a la reina Maria Cristina per l’ajuda prestada per un brot de còlera. I finalment, el 8 de gener del 71 es va constituir Òmnium Cultural de Mataró.
I finalment, fa només 25 anys, un quart de segle (1996), es presenta per les Festes de les Santes la Colla castellera local que es diria Capgrossos de Mataró.
Comentaris