Aniversaris del 2022: 250 anys de l'arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana

Des de fa una colla d’anys quan l’encetem el dediquem a comentar alguns dels aniversaris que cal tenir en compte sobre personatges o esdeveniments d’interès local, mataroní. I els d’aquest any 2022 que acabem d’encetar en tenim alguns que mereixen ser subratllats. Destaca el 250 aniversari de l’arribada de les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana (1772); els 150 de la fundació de la Creu Roja de Mataró; els 125 anys de la primera projecció de cinema a la nostra ciutat; el centenari de la col·locació del retrat de Terenci Thos i Codina, com a fill il·lustre; els 100 anys també de la triomfal arribada del capgròs En Patufet; els 75 de la vinguda del dictador Franco; el mig segle del nomenament del Sr. Antoni Martí Coll com a alcalde, els 40 anys de la gran nevada de Nadal del 1962 o els 25 anys de la inauguració de la Biblioteca Pompeu Fabra. Possiblement n’hi hagin d’altres. 

Passem a parlar-ne amb més detall de cada un d’ells.  

L’esdeveniment més rellevant i popular dels apuntats crec que és el primer de la llista, els 250 anys de l’arribada de les relíquies de les Juliana i Semproniana, el dia 25 de juliol de l’any 1772, des de Sant Cugat del Vallès, que desplaçarien aviat el patronatge de la Mare de Déu de l’Ascensió i a Sant Desideri. Ben aviat va arrelar la tradició que havien nascut al carrer d’en Pujol i el fervor popular va aconseguir que fossin ben acceptades per la ciutadania. I declarades patrones a partir del 1852. 

El segon, per ordre cronològic, és la fundació de la delegació local de la Creu Roja, l’any 1872, ara fa un segle i mig i el seu primer president fou l’Ignasi de Boet, comerciant, i que no quedà pràcticament organitzada amb els seus equips i uniformes fins dos anys després.  

El tercer, aquest de caire cultural i recreatiu, fou la primera projecció de cinema pel dia 2 de febrer de l’any 1897, primer al Teatre Euterpe a la tarda i a la nit es tornà a passar el mateix programa al Teatre Principal (on hi ha el Foment Mataroní, quan aleshores era propietat de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena). L’esdeveniment següent, del que es compleix un centenari, fou el processament de l’alcalde Joaquim Capell (primer alcalde regionalista que segons diu Joaquim Llovet “per primera vegada trencava la llarga llista d’alcaldes sortits de les files dels partits dinàstics (liberal i conservador)”, acusat per un farmacèutic i rehabilitat posteriorment, que causà un gran enrenou). 

El següent esdeveniment, aquest de caire popular i lúdic, fou la triomfal arribada d’un capgròs. Era el dia 25 de juliol del 1922 i en tren arriba en Patufet que fou rebut en olor de multitud per la família Robafaves, la Banda Municipal i centenars de mataronins que l’acompanyaren fins a l’Ajuntament on sortí al balcó per dirigir unes paraules a la població. Ja fa un segle que forma part de la crescuda família Robafaves.   

Per la Festa Major del mateix any 1922 i en un solemne acte al Saló de Sessions es procedí a homenatjar a Terenci Thos i Codina, erudit mataroní, poeta, catedràtic d’economia política, Mataroní Il·lustre i col·locar el seu retrat a la Galeria Mataronins Il·lustres. 

Fa 75 anys que Mataró va rebre la visita, per segona vegada (ja hi havia estat el 1942), d’un personatge idolatrat per uns i sinistre per altres, que fou aclamat per molta gent que el veia com a “salvador”, ell que havia provocat el desastre més gran que pot sofrir una país: una guerra civil. Ens referim al General Francisco Franco. Era el dia 26 de maig del 1947. 

Fa mig segle que a pocs dies de les Festes de les Santes de l’any 1972 seria proclamat alcalde de la ciutat el senyor Antoni Martí Coll que, entre d’altres coses, promogué que Mataró tingués una Delegació Universitària de la Facultat de Medicina. I amés ha guanyat el Premi Iluro en cinc ocasions.

Les quatre dècades de la gran nevada del Nadal del 1962 que molts encara tenim ben present. 

I finalment subratllem un esdeveniment cultural rellevant. La inauguració de la primera biblioteca pública, fa 25 anys, de la Diputació de Barcelona (a Mataró ja hi havia, des del 1929, la Biblioteca Popular de la Caixa d’Estalvis de Mataró). Fou el dia 21 de novembre de l’any 1997 quan s’inaugurava la Biblioteca Pompeu Fabra, a la plaça Occitània. Un edifici equipat amb mòduls fotovoltaics per a produir energia elèctrica i tèrmica, el primer de tot Espanya. (Ara ja n’hi ha una altra, dedicada l’Antoni Comas, a l’antic Escorxador i aviat en seran tres de públiques amb la incorporació de la Biblioteca Popular, de la Fundació Iluro). 

De l’Ajuntament, de l’Església o d’altres estaments dependrà donar-los-hi el relleu que hom cregui que es mereixen. Hi ha qui ha diu que Un poble sense el coneixement de la seva història passada, el seu origen i la seva cultura és com un arbre sense arrels.-Marcus Garvey.