Analitzar l’actualitat des dels valors

La revista Valors va néixer ara fa 15 anys  com a evolució d’una publicació que feien un grup de gent jove a les parròquies de Mataró. “Ens en vam adonar que ens interessaven cada cop més els temes de fons que la informació estricta eclesial i per això vam crear-la”, explica el periodista mataroní Joan Salicrú, codirector de la revista junt amb Maria Coll. De mica en mica la revista, editada per l’Associació Cultural Valors, s’ha convertit en una publicació adreçada a tothom interessat en reflexionar sobre les qüestions de fons que passen a la societat, sense vincular-se a cap creença ni ideologia.

“Nosaltres no donem notícies noves ni les interpretem; intentem esbrinar quins valors provoquen que passin les coses que passen i quines conseqüències té a nivell de valors els fets que ocorren”, destaca Salicrú. El periodista sempre té temps per a la revista malgrat liderar alhora nombrosos projectes comunicatius a la productora Clack, entre ells documentals emesos al 30 Minuts dedicats a Rodalies o l’extinta Caixa Laietana, així com la coordinació de les edicions locals d’El Periódico. Ara que la revista Valors compleix tres lustres, es renova de cap a peus i Salicrú ens n’explica els motius. També ho farà aquest dijous, dia 31, a les 19h a la sala d'actes de la Fundació Iluro.

Què ha motivat la transformació de la revista? Per què ara? En què es concreta?

L'ha motivat el desig d'avançar en aquest camí i d'obrir-nos encara més als camps de l'ètica i la filosofia, a banda del món dels valors. Per exemple, a partir d'ara a portada hi haurà sempre una pregunta; cada cop ens agrada més plantejar preguntar que donar respostes, que és la diferència entre l'ètica i la moral. Qui jutja els jutges?, ens preguntàvem en el número de juny passat. O ara, "Com viure en una societat gasosa?". O el mes que ve: "Ni oblit ni perdó?". Hem fet aquest canvi ara també perquè es compleixen 15 anys de la publicació i era el moment de fer un salt endavant i no presentar un producte renovat sinó un nou producte: les portades no s'assemblen de res ni l'aspecte formal i també hi ha hagut un canvi total en la nòmina de col·laboradors i en l'intent de fer més continguts periodístics i menys opinió pura. 

Com podem definir el concepte de "valors" l'any 2019? Com anem més enllà de la idea tradicional o conservadora que pot emanar el concepte?

Nosaltres des de fa molts números ens vam donar de la falsedat de la idea de què "ja no hi ha valors". Al contrari, hi ha més valors i per tant propostes de valors, maneres de viure, que mai; vivim en una espècie de supermercat de valors. El que passa és que fins fa un temps pràcticament només s'acceptava una forma de viure en relació als valors i aquest monopoli és el que s'ha trencat. Per tant, el que hem de fer és acceptar la pluraritat de valors i de propostes de valors que avui hi ha a la nostra societat, cosa que també comporta reptes i dubtes. També hem de fer l'esforç de recuperar el sentit original d'expressions com "caritat", que l'ha perdut; bé que ha passat amb el terme "fraternitat", que fins fa poc sonava molt antic i encara ara quasi que està de moda.     

Per a una persona que encapçala tota mena de projectes periodístics i comunicatius com tu, quin valor té fer la revista valors

Intentar practicar un periodisme allunyat de les urgències del dia a dia, de les anècdotes supèrflues, de l'acumulació de titulars i declaracions sense sentit, i poder anar al fons de les qüestions, a intentar explicar-nos el perquè passen. És gairebé donar-se un luxe, com a periodista, poder interpretar l'actualitat des d'aquest punt de vista, tot i que també requereix un esforç intel·lectual més gran, per entendre'ns. I amb això no desmereixo el periodisme del dia a dia, que se'n fa i de molt ben fet. Jo també faig periodisme del dia a dia i procuro fer-lo ben fet, però és obvi que és molt més difícil perquè treballes amb la pressió de la immediatesa.  

Fins a quin punt és important posar sobre la taula temes com l'ètica, la filosofia o el debat social en un moment de voràgine com l'actual?

Abans deia que estem davant un autèntic supermercat de valors i això no em sembla gens dolent. Ara bé, també és veritat que vivim tots plegats molt enganxats a la voràgine de la informació, que és una mena d'adicció -especialment pels periodistes-. Estar informat és quasi una exigència per a qualsevol ciutadà, formar-se criteri, saber anar més enllà del que veu per la televisió... però per això necessita guies, referents, espais de reflexió... i hi són, de fet. I cada cop n'hi ha més. Ara, cal saber trobar-los. Però són més necessaris que mai, sí.