Capgròs
El crític i assagista mataroní Manuel Guerrero Brullet (Mataró, 1964) ha presentat aquest dimecres 'Joan Brossa i Antoni Tàpies. Amb cor de foc. Correspondència (1950-1991)' (Galàxia Gutenberg). El llibre mostra documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i col·laboració entre els dos grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El volum reuneix 32 cartes, la totalitat de missives que Brossa i Tàpies es van intercanviar al llarg de quatre dècades. L'obra, que vol trencar l'històric distanciament entre els artistes, estudia els documents, els contextualitza amb la cultura catalana del moment i es fixa en el grup artístic Dau al Set.
El volum de Gàlaxia Gutenberg és un estudi sobre la relació. Se submergeix en com es coneixen els dos artistes, com comencen a col·laborar i analitza la relació de les cartes amb el context cultural. També hi ha una edició crítica de les cartes i una relació de les col·laboracions amb llibres d'artistes, poemes dedicats de Brossa a Tàpies, edicions conjuntes o cobertes.
En roda de premsa, Guerrero ha celebrat que el llibre sigui la primera col·laboració entre la Fundació Antoni Tàpies i la de Joan Brossa. "Quan els vaig conèixer estaven distanciats però no mostraven una animadversió. Volia demostrar que la relació de Brossa i Tàpies va ser una amistat i unes col·laboracions entre un dels poetes i un dels artistes més importants del segle XX", ha assenyalat Guerrero.
Després d'haver conegut l'existència de la correspondència en una gran exposició sobre Joan Brossa l'any 2001, Guerrero es va posar a treballar amb les cartes i va descobrir que el moment amb major nombre d'intercanvis es va produir entre 1950 i 1951, quan Tàpies es va establir a París.
En aquest sentit, el crític i assagista ha concretat que la relació d'ambdós amb el poeta i crític brasiler João Cabral de Melo va ser "clau". "En el moment que es dissol Dau al Set, hi ha unes cartes on Cabral de Melo els recomana treballar en una altra direcció i tots dos abandonen el grup artístic per trobar un nou camí", ha apuntat Guerrero.
Per Guerrero aquestes 32 cartes són fonamentals per ser coneixedors d'una amistat intensa i per endinsar-se en l'evolució dels creadors en un moment fonamental. "Hi ha obra que canvia i evoluciona, des del surrealisme de la primera època de Dau al Set cap a un nou realisme. Brossa anirà cap a la poesia essencial i Tàpies a l'informalisme", ha recordat.
"Tot aquest procés està explicat per a ells mateixos a les cartes i són uns documents fonamentals per a qui els vulgui estudiar", ha sentenciat. "Els propis autors expliquen la seva evolució i el que viuen", ha afegit. Pel que fa als personatges claus que apareixen a la correspondència hi ha el gravador Enric Tormo, el crític i editor del primer llibre de Brossa que facilitarà les primeres exposicions de Dau al Set, Rafael Santos i Cabral.
Entre les cartes més interessants hi ha el moment que Brossa proposa a Tàpies fer el llibre 'Frègoli', on li indica com veu el projecte i el lector pot adonar-se de la importància que tenia la relació per a ells. "Brossa plantejava pautes de col·laboració i Tàpies les complementava", ha explicat.
Guerrero ha relatat l'episodi de "retrets" quan l'any 1990 Antoni Tàpies crea la seva fundació i Brossa i diferents col·legues lamenten que no els hagi convidat a formar part del patronat de la fundació. Un extrem que sí que va succeir amb la Fundació Joan Miró l'any 1975 que va convidar els col·legues a participar de la seva institució. "La fundació marca la institucionalització màxima de Tàpies mentre Brossa treballa més en el camp de la revolta i les seves obres van marcant distàncies", ha afirmat Guerrero.
El distanciament entre Tàpies i Brossa
Després de la intensitat de cartes del 1950 i 1951 es dilata la correspondència perquè els dos artistes vivien molt a prop i es veien molt. Però quan Brossa pren un major protagonisme en el món de l'art i el cultural, la relació amb Tàpies canvia. De fet, l'última correspondència és un telegrama enviat per Tàpies i la seva dona a Brossa quan aquest va inaugurar el 1991 una exposició al Museu Reina Sofía. "Aquí es mostra la relació que mantenien com a poeta i artista. Però ara Brossa també és artista. Tàpies el felicita però la relació s'acaba distanciant", ha explicat Guerrero.
Preguntat sobre els motius que van portar al distanciament entre els artistes, Guerrero ha expressat que això no apareix a les cartes. Ha opinat que es podria haver produït perquè van patir un xoc de llenguatges quan Brossa va començar a fer poesia visual i va entrar a "competir" amb l'obra visual del pintor.
També ho ha atribuït al fet que en un principi Brossa extreia rendiment econòmic de les col·laboracions amb Tàpies i que quan va poder entrar directament al mercat de l'art, va resoldre la seva situació econòmica. "Mentre que Brossa canvia d'escala i entra en una altra dimensió, Tàpies ja havia fet tot el que havia de fer i la seva obra entra en un procés de revisió sense grans canvis importants", ha explicat Guerrero.
"Potser una de les coses que també produeix el distanciament és que Brossa és requerit per tots els museus i no té tant d'interès en plantejar col·laboracions a Tàpies", ha argumentat. L'última gran col·laboració de Brossa i Tàpies va ser el llibre il·lustrat 'Carrer de Wagner', que no va fer cap aportació nova.
La petició de la Fundació Brossa a la Tàpies
Encara amb el pretext de la relació entre els dos artistes, al final de la roda de premsa de presentació del nou volum, el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, ha protagonitzat un gest amb la directora de la Fundació Tàpies, Imma Prieto.
Altaió ha convidat la Fundació Antoni Tàpies a formar part del patronat de la Fundació Brossa. Actualment formen part del patronat institucions com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Fundació Joan Miró i l'Associació Joan Ponç. Prieto ha acceptat el gest i ha emplaçat Altaió a abordar la qüestió amb el màxim responsable de la Fundació Tàpies.
Comentaris