Amb la il·lustració i Les Santes al cor

Anna Torralba ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional al disseny gràfic i a la creació de pàgines webs. Però la seva autèntica passió és la il·lustració. Quelcom que li ve de família. “El meu avi era pintor, ma mare dibuixant i el meu pare deliniant. Als set anys ja li vaig dir a la mare que el que jo volia era dibuixar”, recorda la mataronina. Torralba va cursar la carrera d’Il·lustració i també la de disseny gràfic. Aquest segon àmbit és el que finalment ha predominat en la seva carrera, primer en diverses empreses de Mataró i Barcelona i, des de fa un parell d’anys, a Esanweb, l’empresa que va fundar amb la seva germana Ester, amb l’objectiu de donar serveis de disseny web a petits emprenedors. Però Torralba mai ha abandonat la il·lustració, ja sigui aprofitant encàrrecs que poguessin sortir dins del seu àmbit professional, com agafant projectes com el que li va oferir l’editorial Salvatella per il·lustrar el Relat de les Bèsties de Ramon Llull per a lectors infantils. I ara ha aprofitat de ple l’oportunitat que li ha ofert Capgròs d’il·lustrar la portada i les pàgines interiors d’aquesta revista, l’especial de Santes, així com el conte que el setmanari ha editat per la Festa Major.

Com et vas prendre la proposta de Capgròs?

Quan me la vau fer, vaig al·lucinar. I m’hi vaig llençar de totes totes. Per com han anat les coses a la meva vida m’he enfocat més en el disseny gràfic, però la meva passió és la il·lustració. Casa meva és un museu de la meva pròpia obra, quadres enormes en acrílic, un mural pintat a la paret amb retoladors, il·lustracions de contes infantils... Dibuixar, dibuixar i més dibuixar! Però costa molt obrir-se camí en el món de la il·lustració, ficar-se en el mercat i que et coneguin, així que aquesta oportunitat és boníssima.

Com va ser el repte d’il·lustrar el conte?

La veritat és que la història (de Júlia Gaset, guanyadora del concurs popular del Conte de Santes de Capgròs) em va agradar moltíssim. Té un to molt fantàstic, propi de l’Alícia al País de les Meravelles, amb dues parts molt diferenciades: la ciutat i el món oníric i fantàstic. Vaig decidit reballar molt bé amb els colors per distingir els dos àmbits, la ciutat més grisa i blava, més calmada; i l’explosió màgica del país dels gegants on se l’endú en Robafaves. També vaig intentar donar una volta de full a les il·lustracions, buscant perspectives més divertides i complexes –picats i contrapicats, en Bernat i el gegant volant amb la ciutat a sota- que el lector infantil l’entengui però que alhora li faci pensar.

“Les il·lustracions han suposat documentar-me molt, hi ha molts detalls de les comparses en els que mai m’hi havia fixat”

Com has viscut el fet d’il·lustrar la Festa Major mataronina?
Jo sóc súper santera, he viscut Les Santes de molt a prop de tota la vida. Quan treballava a Barcelona sempre em demanava dies de festa per poder viure-les! Així que per mi poder dibuixar el conte, i després la revista, va ser molt xulo. Jo tinc una il·lusió molt gran que sé que algun dia aconseguiré: il·lustrar el cartell de Les Santes.

I del conte, a la revista...

Quan m’ho vau encarregar em vaig quedar en xoc, i vaig dir que sí a tot. M’eren igual els terminis, el pressupost i el que sigui, havia de ser sí o sí, i endavant! Ara estic esperant la revista amb candeletes, ho he dit a tota la família, amics i coneguts. Divendres sortiré al carrer a agafar tots els Capgrossos que trobi per a mi! És molt ‘heavy’, la veritat. M’ha fet moltíssima il·lusió, i m’agrada molt pensar que quelcom que tothom farà servir durant la festa, el programa de les Santes a Capgròs, tindrà il·lustracions meves.

“Jo sóc super santera, així que per mi poder dibuixar el conte, i després la revista, va ser molt xulo”

Què ha estat el més complicat del procés?

Calia buscar un element representatiu de cada dia de la festa, quelcom que ha suposat documentar-me molt. Penses que te’n recordes de tot però quan et poses, per exemple, a dibuixar els Capgrossos, te n’adones que mai t’havies fixat ben bé que vesteixen de tal o qual manera, que la faixa és negra amb un ribet vermell, etc. Però per mi va ser divertidíssim. El repte més gran va ser la portada, que tenia clar que havia d’impactar moltíssim. Ha calgut trobar la perspectiva adequada, la postura dels gegants, dibuixar acuradament els edificis... Espero haver-la encartat!