Als teclats i a la docència, Ruben Bes

En Ruben Bes és conegut a Mataró per la seva faceta de músic però també com a docent, ja que durant anys ha estat professor de l’Escola de Música. La seva passió pel teclat la té des de ben petit quan el seu pare li va regalar un Yamaha. Fins llavors no havia tingut cap interès especial per la música però el teclat va ser l’inici del que és avui en dia la seva professió. 

Va començar a estudiar música i l’any 1999 va accedir al Conservatori de Tortosa, tant amb el piano com el clarinet i l’any 2004 va obtenir el títol professional de piano. Tot seguit, va accedir a l’ESMUC en l’especialitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General i va tenir el seu primer contacte amb el Jazz i la Música Moderna. Ja fa una dècada que es va llicenciar en Pedagogia i les seves ganes de seguir aprenent i ensenyar a altres la passió per la música no han minvat. 

Actualment és professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya tot i que durant anys també va impartir classes a l’Escola Municipal de Música de Mataró. “Em va agradar molt formar part d’aquest projecte tan engrescador“. Assegura que és important que s’inverteixi més en l’aprenentatge i el desenvolupament de la música. “Tenir més equipaments com una sala de concerts o ajudes per iniciar projectes musicals seria molt positiu per la ciutat“. 

Ser músic professional avui en dia, implica treballar en molts projectes diferents?
Depèn. Jo he tingut etapes on he estat més centrat en  projectes més puntuals de grups però en general és una professió amb molta mobilitat. Quan has d’impartir classes has de dir que no a algunes propostes que t’arriben però en general jo m’ho combino força bé. M’agrada estar en diferents projectes perquè cada dia pot ser diferent. Ser músic no és una feina amb molta rutina.  

 Creus que ser músic implica viure amb una certa inestabilitat?
La inestabilitat es viu molt en el món artístic en general, ja sigui la música,  la  interpretació, etc. Però també és com altres feines, has de treballar dur per aconseguir el que vols. També s’ha de dir que dedicar-te a allò que realment  t’agrada és un avantatge. Jo mai - o poques vegades- tinc la sensació que vaig a treballar. Vaig amb il·lusió i ganes i això no hi pot dir tothom. És qualitat de vida. Quan et dediques a allò que t’agrada no suposa tant d’esforç llevar-se cada matí.   

Has format part de l’últim concert de la gira d’Operación Triunfo. Com ha estat l’experiència? 
Molt maca i diferent! He estat en el concert de fi de gira substituint a en Manu Guix que no podia anar-hi. Ha estat curiós veure el fenòmen fan que ha tornat a despertar aquest programa musical. Quan vam arribar a l’aeroport hi havia un munt de gent esperant l’arribada dels concursants d’OT 2017 i el mateix va passar a les portes de l’hotel on ens vam allotjar. Els participants d’Operación Triunfo són molt joves i en tenir tracte amb ells he vist que són nanos completament normals, que volen dedicar-se a la música i que estan vivint una experiència extraordinària que normalment no viuen la majoria de cantants.

 Com va ser tocar davant de tanta gent?
La veritat és que ho vaig viure amb molta normalitat, com qualsevol altre concert. La diferència és que era una actuació davant de 12.000 persones que a més a més estaven vivien cada actuació intensament. Ha estat una experiència diferent que ha generat  força rembombori al meu entorn de conguts. He rebut molts missatges i comentaris a les fotos que he anat publicant amb els nois i noies d’OT i del concert. Una mostra més del fenòmen. Ara només queda que els ‘triunfitos’ treballin dur i segueixin gaudint de la música dins de la professió. Jo ho segueixo fent.