'Als EUA saben que talent sense sacrifici no arriba enlloc'

Francesc Victor Casas és un mataroní de 20 anys que va decidir creuar l'Atlàntic i aterrar als Estats Units al setembre de l'any passat. Actualment viu a Savannah Georgia i allà estudia un doble grau en Disseny Industrial i Disseny de Serveis a la Universitat de SCAD, on també juga en l'equip de futbol. En Francesc va decidir marxar perquè volia esbrinar on estaven els seus límits i aprendre a treure's les castanyes del foc, i es queda amb la frase que li va dir en Sergi Sauras, un gran amic seu: "No vull imaginar-me la sensació de deixar passar aquesta oportunitat i, cada cop que vegi un avió, pensar que no em vaig arriscar el suficient per fer realitat un somni que m'hagués pogut canviar la vida". Malgrat estar lluny de casa, el jove mataroní intenta estar sempre connectat amb Mataró a través de les xarxes socials. "Però això de què em desitgin bona nit quan per a mi són les 6 de la tarda... deixa un gust una mica estrany", explica, recordant que "gràcies a Déu que algú va inventar el Facetime, que si no els de casa no m'haguessin deixat marxar!".

T'has adaptat bé als EUA?
Adaptar-se aquí és força fàcil. Hi ha molta diversitat de gent i de cultures, especialment entre universitaris. A mi m'agrada mirar-m'ho com que estic vivint una experiència que em pot canviar els punts de vista i una oportunitat per aprendre i lluitar. Créixer en tots els sentits.

Com són els estudis allà?
És una adaptació constant. Els professors són professionals que han tingut experiències laborals increïbles i això fa que les classes es basin en adquirir noves idees i coneixements per, una vegada acabada la sessió, cada estudiant treballi en el seu projecte.

Què és el que més t'ha sorprès del teu nou país?
Segurament perquè estic a una universitat d'Art i Disseny, el que més em crida l'atenció és la dedicació que la gent posa a la seva ocupació. Tenen com a hàbit trobar aquella cosa que els agrada de veritat i dedicar-li totes les hores que faci falta. Hi ha gent amb molt talent, però saben perfectament que talent sense sacrifici no arriba enlloc.

Quins són els contrastos més destacats respecte a Mataró?
Hi ha moltíssimes diferències, però la que més em crida l'atenció és la mentalitat que tenen uns i altres. Als Estats Units creuen que poden triomfar en tot el que es proposin. En canvi, a Espanya ens fiquen la idea al cap que no som suficientment bons, que no tenim tots els mitjans per aconseguir-ho i que sempre hi haurà algú millor que tu.

Alguna anècdota?
El meu anglès! Sempre aprovava pels pèls i la meva universitat em va acceptar tenint present això. Un dia durant un partit de futbol el meu entrenador em donava indicacions en anglès i al seu costat hi havia dos jugadors espanyols traduint el que deia.

Què trobes a faltar?
Trobo a faltar la família, que sempre et dóna aquell suport incondicional, els meus gossos i la sensació d'arribar a casa i que et rebin cada dia amb un entusiasme desmesurat. Podria dir cent coses més. Em sento molt afortunat de dir que casa meva és Mataró i Barcelona perquè ho tenim tot i de qualitat: el mediterrani, el clima, la muntanya, el menjar...

Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te?
Estic una mica dividit en aquest aspecte. Allunyar-me m'ha ensenyat que vinc d'un lloc fantàstic, però també he après que no hi ha objectius impossibles si s'està preparat i motivat. Quan arribi el moment, ja decidiré.