Alella, el vi de sempre és la vida

Ara fa un segle, mentre, com era d'habitud, a les estovalles de la burgesia barcelonina es brindava amb vi d'Alella pel futur del catalanisme polític acabat de néixer, els viticultors del Maresme es reunien al voltant d'una taula molt més humil per fundar la Cooperativa Alella Vinícola, que els havia d'ajudar a salvar les explotacions després de la desaparició de la fl ota de la comarca que fi ns llavors havia exportat els seus vins a Amèrica.

Per als modestos productors de la vila allò era l'ara o mai. Els pares s'havien arruïnat per culpa de la fi l·loxera uns trenta anys abans. Ells, gràcies als ceps americans immunes a la plaga, havien recuperat els conreus, però no comptaven que els fallés la logística, un concepte inexistent en l'època però els resultats de la qual bé es van fer notar. Seixanta anys després d'aquella iniciativa les vinyes s'enfi laven fi ns a dalt de tot de la serralada litoral, al turó d'en Galzeran (485 m) i al de Figuerals (473 m), buscant els ter renys més secs i erosionats, perquè són els que donen millor raïm. El nom Alella era tan conegut que fi ns i tot l'escriptora més infl uent del segle XX, Virginia Woolf, assegurava que tot sovint prenia una copa d'un Alella sec i generós: mai un vi andalús, Allella, pronunciava l'autora de Les hores. A meitats dels anys setanta, però, els vinyars estaven en ple retrocés, la producció minvava de manera alarmant, i arreu on secularment hi havia hagut ceps apareixien xalets, fi ns a dalt d'algun turó també. Arribada la democràcia als ajuntaments, Alella tenia una vintena d'urbanitzacions sense legalitzar. Una nova plaga s'havia instal·lat al municipi.

Avui la Denominació d'Origen Alella, amb 560 hectàrees plantades i un prestigi en augment, està en procés de recuperació tant de la producció com de la qualitat. Mentre malda per que s'ampliï la superfície de la DO cap al nord de la comarca, els sis cellers associats ofereixen alguns dels productes més coneguts i difosos arreu del país com el cava Parxet o el Marfi l d'Alella Vinícola. El nom Alella recupera el protagonisme tant entre el sector com entre els consumidors, i això es nota a les façanes de les cases, als aparadors de les botigues i a la polidesa dels carrers de la vila. Si avui Alella és un poble noble, culte i ric, és, en bona part, perquè ha sabut mantenir lligada la seva història a la del vi.

El turó d'en Galzeran torna a estar entapissat fi ns al capdamunt de joves ceps que desafi en amb fermesa la pressió urbanística. Fa goig passejar pel camí que travessa la serralada i contemplar com el sol i la humitat del mar proper van transformant a poc a poc els tendres sarments en un dels més bells fruits de la terra. Al fons, estesa al llarg d'una mica més de nou quilòmetres quadrats entre la conca dels torrents de Coma Clara i Coma Fosca, la població viu el seu temps desvetllada i tranquil·la.

Arribar al centre del poble des dels turons és tan senzill com lliscar per carrers silents amb noms de comarques fi ns a l'artèria principal, el carrer de Mas Coll; sempre s'estructuren així els vials de les urbanitzacions. En un moment som davant del poderós, i una mica paorós, edifi ci de les Escoles Pies. Llavors ja es pot dir que som a tocar del poble. Una passejada ombrívola sota immensos plàtans, Coma Fosca avall, ens mena al nucli antic, on l'agitació normal de la vida i el comerç d'un municipi de 9.000 habitants conviu amb racons d'una calma enyoradissa. A Alella hi ha una vitalitat comercial tradicional i ben viva. Hi ha molts restaurants (on hi ha per beure també hi ha d'haver per menjar, oi?), i algunes botigues que recorden la seva antigor amb noms com Antiga Casa Librada o Can Jana des de 1888. Sortint del centre riera avall, la modernitat pren forma de noves promocions de pisos i ha creat una plaça amb frankfurts, comerços moderns i brogit de jovent.

Uns quants carrers del centre, com el del doctor Corbera, el del Mig, el d'en Comas o el que té el curiós nom, però lògic des de la perspectiva històrica, de l'Empedrat del Marxant, estan bellament empedrats. Alguns, com el de Santa Teresa, es recargolen sobre si mateixos i acaben en preciosos patis gairebé particulars o en estretes andrones per on un dubta de passar-hi, més que res per no fi car-se en casa aliena. En un altre dels carrers del centre, el de Josep Anselm Clavé, hi ha una placa que recorda que en aquella casa hi va fer estades Antoni Gaudí entre 1880 i 1890; un motiu d'orgull per al poble, segons es pot comprovar per un monòlit que ho evoca. Fruit d'aquests sojorns de joventut, el genial arquitecte va dissenyar alguns mobles que es conserven, i va projectar, l'any 1883, una capella del Sagrament per a la parròquia alellenca que mai no es va realitzar. Alella és vila de petges singulars que han marcat la seva història, fesomia i avenir. Una de les més conegudes és la de la família

Fabra, els marquesos d'Alella. Ferran Fabra i Puig, industrial tèxtil (associat amb l'anglès Coats, qui diu que la Woolf no va conèixer el vi d'Alella gràcies a aquesta relació?) i polític lliberal, alcalde de Barcelona fi ns al cop d'estat de Primo de Rivera, va ser impulsor i mecenes del celler de L'Alella Vinícola i va fer edifi car les primeres escoles públiques que porten el seu nom. Com porta el nom dels germans Lleonard el mas familiar, avui seu de la Casa de Cultura. En Salvador va ser espia en favor de la causa catalana durant la Guerra de Successió, i tant ell com el seu germà Francesc van morir en defensa de les llibertats de Catalunya. La biblioteca municipal també té la petja d'un altre fi ll il·lustre, el pedagog lliurepensador i fundador de l'escola moderna Francesc Ferrer i Guàrdia, màrtir de la repressió per la Setmana Tràgica. I encara podríem parlar de la nissaga Desplà, que ha donat des de consellers reials a rectors, de l'arquitecte Miquel Garriga o del patrici Antoni Borell, que va cedir la seva fi nca per fer-hi l'Escola Pia.

El que tenen d'excepcional tots aquests alellencs il·lustres és que, a banda d'excel·lir en diversos episodis de la història del país, mai no van oblidar el seu poble. Pertot hi ha senyals de la seva fructífera dedicació al seu favor; fet que omple de merescut orgull la vila i motiu pel qual Alella els té sempre presents. Amb fi lls així i aquest devessall de vi, que sempre és la vida, no trobeu lògic que jo vegi Alella com una vila noble, culta i rica?

Acabo la ruta allà on la començo, amb la memòria a les antigues botes i els ulls als moderns cubs d'acer de L'Alella Vinícola. El magnífi c restaurant que hi ha a l'edifi ci històric del celler, obra de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell, és el lloc idoni per pensar sobre la vida que hi ha en una copa de vi. Els alellencs ho fan de fa segles.