Albert Illa: 'les juniors són les nostres jugadores franquícia'

La temporada comença amb el sobtat canvi de cromos i passes del sènior masculí al femení.
A falta de cinc jornades pel final, rebo la noticia de la idea de canviar de sènior. Estava molt involucrat en l’equip i no vaig voler-hi pensar massa, ja que no tinc problema en entrenar cap dels equips i menys un primer equip. A més, l’única opció de jugar a Lliga Femenina 2 passava per fer ús de la base, i calia un entrenador comprensiu amb el junior, conjunt que també entreno.

L’equip és completament diferent al que hi havia amb Joan González.
Vam dissenyar un equip de Copa Catalunya ,que és on estavem. Però vam muntar un conjunt perquè fos una bona oferta per les juniors per intentar pujar, parlem de la Mariona i la Rosó. Partíem d’un equip amb quatre de l’any passat, però quan estava pràcticament tancat, la federació li va fer una oferta a Joan Ventura per jugar a Lliga Femenina 2. Algunes van deixar-ho perquè sabien el compromís que suposa la nova categoria.

Tant important és el salt?
El promig d’estrangeres és de 2’7, al que se li sumen jugadores grans i importants. Nosaltres ara mateix anem sense jugadores de fora, i hem fet temporada increïble amb deu victòries. Encara no està clar que ens salvem, però l’equip ha respost molt bé.

Que hagués fet a Copa Catalunya aquesta plantilla?
Era un equip diferent, però les proves que havíem anat provant en pretemporada acabaven en victòria per nosaltres. Amb l’equip actual s’havia tombat a pistes diferents amb càrrega física, rotació de jugadores... pretemporada pura i dura. Seríem el millor equip de Copa segur, o un dels grans.

I en canvi, es va haver de passar per un inici de temporada molt complicat.
Competim a un nivell altíssim, si tenim un 7 de nivell estem jugant a 6’9. A vegades amb una mica menys perdem amb equips que juguen pitjor. Molts cops hem perdut i hem acabat contents perquè sabíem que ho havíem donat tot. Després, a la segona volta amb el triomf a Sant Adrià, la temporada ha estat bestial.

El nivell competitiu és cosa només de les estrangeres?
No, les nacionals són molts bones. Les jovenetes ho van notar molt ràpid. Les nostres veteranes tenien 20 anys i això també passa factura. Les joves comentaven que era molt dur, una passada. Estan acostumades sempre a jugar no al 100% i anar sobrades, guanyaven tranquil·lament perquè en tres temporades havien perdut dos partits i ara esforçant-se al màxim no podien. A més veien que això és difícil: jugadores experimentades i amb la setena vuitena jugadora de les altres plantilles que són internacionals.

Com la Rossó i la Mariona.
Encara juniors i son les nostres jugadores franquícia: tenen més de 30 minuts per partit i amb uns números de figura important, de jugadores estrangeres d’altres equips. Tenen molt de pes. No podem focalitzar-ho només en elles perquè tothom treballa molt i el grup és molt maco. I costa que les juniors tinguin tant de pes; que el grup ho respecti és el millor per l’equip.

Quan millors números fan, l’equip acostuma a guanyar...
El grup ho ha sabut llegir pel bé de tots i saben que el fet que elles juguin bé reverteix en el propi benefici . Però les jugadores interiors, les bones tiradores...tothom està actiu i es pot córrer al camp. Això ajuda als bons números de Buch i Ortiz.

Són una pinya.
Unes coses bones és que tot i que moltes han patit descensos, la situació interna del grup era molt diferent en situacions així i veien que sortiria endavant. Crec que la segona volta ha estat espectacular en part perquè alguna d’elles m’ho deia, que l’ambient que hi havia intern era molt diferent a d’altres en situacions com aquestes.

Com es presenta el partit amb el Segle XXI sense Mariona Ortiz?
Sensible i definitiva no la tindrem ja ni amb el junior. Al campionat d’Espanya tampoc podria jugar. El més important és que es recuperi i que pugui disputar l’europeu on segur compten amb ella. Si tinguéssim un base pur estaríem acostumats a jugar però ella és l’única. Suplirem amb jugadores del B però clar, el Segle està molt bé i competeix els partits. Podem guanyar, però no anem amb tot el que estem acostumats. Si perdem, l’opció remota de guanyar a l’Obenasa és complicat, pel que haurem de quadrar horaris per la promoció de descens i els campionats del junior, que són en dates similars.

L’elecció de Mariona Ortiz com a millor esportista mataroní de l’any demostra el seu potencial.
Em vaig alegrar molt. Té un bagatge i ha fet coses importants que l’han fet mereixedora del premi. És una jugadora amb molt de potencial que pot arribar lluny si fa les passes adequades mica en mica.