Al Hoceima, l'altra zona zero

Observant les fotografies dels efectes del sisme, sembla que els rellotges d'Al-Hoceima encara marquin les dues de la matinada d'aquell fatídic 24 de febrer del 2004. Es tracta d'una altra zona zero de la qual ara ningú en parla. Ara, un any més tard, encara hi ha famílies senceres que han de viure en tendes de campanya, sense tenir accés als serveis mínims que garanteixen la seguretat i les condicions higèniques.

La comunitat de rifenys afincats a Mataró va viure amb especial angoixa aquells dies d'incertesa i confusió. “Vaig trucar a casa però no contestaven. El telèfon estava cobert per la runa i no el podien agafar”, recoda amb els ulls plorosos el representant del Collectiu de Rifenys de Mataró, Abdelhak Elhaddouti. Tot i que el seus pares van sobreviure, la seva germana no va tenir la mateixa sort i va perdre la vida.

Des de llavors, Elhaddouti ha visitat la zona en tres ocasions. La primera, l'endemà mateix de la catàstrofe per coordinar la distribució de l'ajuda enviada des de Mataró. “Vam veure com l'ajuda internacional s'anava acumulant a l'aeroport”, denuncia. Afortunadament, el material enviat per les diferents entitats mataronines va poder arribar al seu destí.

Tant l'Ajuntament, com la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) i altres entitats de seguida van organitzar actes de suport a la zona afectada. Com apunta Elhaddouti, “ens vam reunir la mateixa tarda. De seguida vam pensar en com podíem ajudar”. El compte corrent obert a donacions i el festival organitzat a la sala Clap, van suposar la recaptació d'uns sis-mil euros. D'altra banda, les activitats van servir per estrènyer lligams entre els rifenys de Mataró, que es trobaben en una situació límit. “La desgràcia ens va servir per unir-nos més”, assegura el representant rifeny, que durant tots aquests mesos ha fet de pont entre la comunitat mataronina i Al-Hoceima.

Futur pessimista
Les nevades del passat mes de gener han ajudat que la situació actual que es viu a Al-Hoceima sigui crítica. Els ajuts governamentals són del tot insuficients i a pobles com Tamassint s'organitzen manifestacions de protesta gairebé a diari. Segons Elhaddouti, “el govern no ha estat mai correcte. Ha volgut tapar els ulls de la opinió pública”. La Fundació Mohamed V per la Solidaritat ha sigut l'encarregada de coordinar l'ajuda que va rebre el poble marroquí, amb una gestió “amb moltes irregularitats”, segons Elhaddouti.

“S'usa l'ajuda internacional per construir infraestructures turístiques”, denuncia la coordinadora del projecte Tamassint, Maria Zaloña. L'exèrcit marroquí intimida la població amb la utilització de la força per reprimir les manifestacions, segons Elhaddouti.

Com a conseqüència, moltes famílies s'han vist obligades a abandonar la zona per buscar més estabilitat, debilitant l'estructura econòmica local. Segons aquest rifeny, “ningú és optimista, perquè desconfia de les promeses del govern”.