Agàpit Borràs proposa fer créixer Mataró amb una visió supramunicipal

L'arquitecte mataroní Agàpit Borràs opina que l'Ajuntament i el Consell Comarcal “han de fer créixer Mataró amb una visió supramunicipal”. Així ho va manifestar a la xerrada titulada El creixement de Mataró, al límit que va oferir divendres al vespre al Casal Nova Aliança, un acte organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró de la qual Borràs és membre.

Borràs va explicar que els plans directors del territori traçats per la Generalitat assenyalen, a través d'una visió supramunicipal de Catalunya, la idoneïtat de formar sistemes urbans al voltant de les ciutats per afavorir el creixement sostenible d'aquests nuclis. “Els alcaldes de Mataró, Argentona i Cabrera haurien de propiciar la unió dels municipis i mancomunar-se com a sistema urbà al voltant de la zona industrial que comparteixen al camí del Cros”, va dir Borràs. Segons l'arquitecte, però, la situació actual del país planteja una dicotomia davant els plans directors: hi ha una Catalunya moderna que planteja una visió supramunicipal del territori, però la fragmentació municipal individualista en la que encara ens troba arrelats entorpeix portar aquesta proposta a la realitat. “La nostra ciutat ha posat en marxa projectes de cooperació internacional com Mataró ciutat oberta al món; tant de bo hi hagués la mateixa solidaritat entre els municipis veïns”, va afegir.

Pel que fa a l'urbanisme local, Borràs va explicar que Mataró és capital catalana que ha esgotat més el sòl urbanitzable. “A la FAVM ens preocupa que s'envaeixin terrenys agrícoles per externalitzar el creixement de la ciutat amb la construcció dels equipaments públics que el nucli urbà necessita”, va manifestar. “Mataró només pot créixer, ara per ara, de forma internalitzada dins els seus límits. Sembla que l'únic camí per créixer es trobi en envair la zona de les Cinc Sènies, però de moment, i afortunadamen, s'han declarat zona no urbanitzable”, va concretar.

A ulls de Borràs, el problema és que a la ciutat s'hi duen a terme actuacions urbanístiques fragmentades que no permeten la creació d'una visió i un pla global arquitectònics. “Mataró potser no traspassa els límits urbanitzables, però augmenta la densitat amb l'alçada dels edificis de nova construcció”, va dir. L'arquitecte també va incloure la “substitució vertiginosa” de les cases de cós dins aquestes actuacions: “Al centre s'hi estan enderrocant les cases per fer blocs de quatre habitatges, molt sovint sense pàrking. Aquest fet incrementa la presència de cotxes al carrer, que ara ja és prou densa”, va reflexionar.

Agàpit Borràs també va criticar l'arribada d'un establiment de El Corte Inglés a la ciutat. “És un error construïr-lo la Ronda Barceló perquè no hi cap: la zona ja està prou col·lapsada”, va comentar. Per a l'arquitecte, una actuació arquitectònica contundent sobre l'edifici del mercat de la Plaça de Cuba seria suficient per revitalitzar el comerç urbà. “El comerç mataroní no ha de dependre tant dels grans centres comercials. Al cap i a la fi, el Mataró Park ens ha tret els cinemes de dins de la ciutat”, va assenyalar.

Segregació social

Com a veí de Rocafonda, Agàpit Borràs va plantejar el problema estructural més gréu que pateix el barri a hores d'ara. “Hi ha escales en què tots els veïns són d'una mateixa ètnia, de forma que els barris perifèrics podríen acabar convertint-se en ghettos d'immigrants. Per aquest motiu, l'arquitecte va fer una crida a l'Ajuntament perquè compri alguns dels habitatges del barri que queden lliures. “Es tracta d'una iniciativa que s'ha fet en altres ciutats, i així el consistori tindria capacitat d'equilibrar els veïns de diferents ètnies a cada edifici i evitar la segregació social”, va concloure.