'A qui passa fred i gana no pots dir-li que en 18 mesos serem lliures'

Teresa Crespo (Mataró, 1944) és una de les veus més autoritzades del país a l’hora d’analitzar l’impacte de la crisi econòmica en la població més vulnerable. És des del 2009 la presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que aixopluga prop de 90 entitats catalanes que lluiten contra la pobresa i la desigualtat. A més encapçala Pobresa Zero, una plataforma articulada amb motiu del 17 d’octubre, Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, que agrupa més de 3.200 entitats de tots els àmbits que treballen en el tercer sector. Va ser en aquesta condició que Crespo va intervenir al Ple monogràfic sobre la situació d’emergència social que viu Catalunya, celebrat la setmana passada

Vau anar al Ple amb certes reticències.
Ja vam dir que per repetir el resultat del ple monogràfic de fa dos anys, no valia la pena que s'hi posessin. O fèiem un esforç per deixar el partidisme de banda i arribar a un consens, o res. Per sort el clima ha estat força més positiu, el joc de forces polítiques i de majories ha canviat. També ho demostra que les entitats del tercer sector hi haguem pogut participar, fa dos anys ens ho van negar. És un reconeixement a tots els anys que portem picant pedra.

Heu donat un 'vot de confiança' al Parlament. Esteu satisfets amb els resultats?
Cal destacar que és força inusual que s'hagin aprovat tantes resolucions per unanimitat, o bé amb el suport de quatre partits. Són acords parlamentaris que hem de valorar. La qüestió és que passarà després, si aquests acords es convertiran en quelcom concret. També celebrem a creació d'una comissió de seguiment on les entitats del sector social hi serem presents. Al 2014 ens van dir que com que no érem diputats no teníem dret a fer el seguiment de res. Avui la cosa és diferent.  De moment tenim bones senyals però res més. La prova de foc és el pressupost, si els polítics es barallen i no l'aproven tot plegat haurà estat una presa de pèl.

Els passos que s'han donat són suficients?
Valorem que s'hagi aprovat per unanimitat que totes les beques menjador dels infants que compleixin els requisits estiguin garantides, així com el pla per treballar en noves polítiques socials, o el compromís a estudiar la implantació de la ILP de renda mínima garantida. També es facilita la subvenció del transport públic a les persones en llindar de pobresa, i es potencia l'escola bressol amb un pla de xoc. Però més enllà de mesures concretes, necessitem polítiques transformadores, no pal·liatives que l'únic que fan és tapar forats.

Com ara quines?
Trobem a faltar una voluntat real de canvi en polítiques socials. Tampoc queda clar com es potenciarà l'ocupació, la generació de llocs de treball. Es diu que es farà, però no com, entre quins col·lectius en concret, si hi haurà plans d'ocupació per a joves... Per això diem que estem contents, però no feliços del tot.

En el seu discurs al Parlament va dir que avui estem generant els pobres del demà.
La població cada dia és més pobra i seguint aquest camí ho serà més. Pensem en la gent que no ha treballat en sa vida, que no té ingressos; quan sigui gran, quina pensió cobrarà? Hem de redefinir el sistema de protecció social que ara no tenim. Si el basem només en les cotitzacions, tothom qui avui no està cotitzant o ho està fent de manera molt irregular en envellir es quedarà sense res. Hem de buscar una alternativa basada en una renda mínima garantida o un sistema similar, perquè si no la misèria serà molt gran. Si el 50% dels joves d'avui encara no han treballat! No som conscients del desgavell que estem construint.

Per tant hem de canviar el sistema de prestacions
No només és una qüestió de prestacions i subsidis. La gent s'ha de sentir útil. Anar a demanar no és gens agradable. No és veritat que els pobres no vulguin treballar, com li agrada pensar a molta gent, clar que volen tenir els seus propis ingressos i haver d'evitar anar de finestreta en finestreta, que acaba suposant un via crucis per a molta gent.

Per això, a l'hora de plantejar com eradiquem la pobresa, hem de pensar com generem riquesa.
Ho he dit als parlamentaris, sempre parleu d'emergència social però del que ho hauríeu de fer és de com plantejar noves polítiques econòmiques i socials. I en el Ple monogràfic se'n va parlar massa poc d'això. Per crear ocupació, que és l'única sortida, s'ha de generar riquesa. Això no és un plantejament ni d'esquerres ni de drets, és una necessitat de país i una responsabilitat de tots.

Creu que el Govern condiciona massa la capacitat de lluitar contra la pobresa a l'assoliment de la independència de Catalunya?
Respecto les postures polítiques de tothom i des del tercer sector no em definiré mai políticament en aquest sentit, però la qüestió de la pobresa ha de passar per davant de qualsevol altra. A algú que la pateix no li pots dir que d'aquí a un any i mig ho solucionarem perquè serem lliures. Clar que hi pot haver una part de raó en aquest argumentari, hi ha tota una sèrie d'impostos que marxen de Catalunya i no tornen, paguem més del que rebem, però això no els ho pots dir com a excusa a una família amb tres criatures que passa fred i gana. La lluita contra la pobresa és inexcusable, s'ha de fer com sigui, avui i ara.