'A més de temps he tingut sort'

Amb la seva marxa s'acaba un cicle a Mataró...
-Vint-i-cinc anys són molts anys. Però el cicle es va acabar abans.

Quan abans?
-La idea de ciutat per a la qual jo he estat treballant es va acabar amb la inauguració del Parc Central (maig del 2000).

Se sent realitzat políticament?
-Haver estat vint-i-un anys com a alcalde i haver tingut temps de fer el que he volgut fer és una satisfacció molt gran.

I personalment, també se sent satisfet de la seva trajectòria professional?
-He estat la meitat de la meva vida aquí a dins (a l'Ajutament). Vaig entrar quan tenia trenta-un anys. Abans havia estat a l'UGT, a la Conselleria de Treball preautonòmica i a l'empresa privada, però durant períodes molt curts, perquè eren llocs d'aquells que en diem que són per arribar a algun altre càrrec. Jo a aquest altre càrrec hi vaig arribar als trenta-un anys i m'hi he estat vint-i-cinc. Ara començo una cosa nova. No sé què em queda de vida per endavant i què és el que faré i què és el que aconseguiré, però em sembla prou satisfactori el que he fet.

No ens dirà que està pensant en la jubilació?
-No, però hi ha aquesta idea de valorar la joventut. Mirant-me les biografies dels ministres la mitjana d'edat és inferior a la meva. Pensar que torno a començar com quan tenia trenta anys seria absurd.

Què ha après fent d'alcalde?
-Que el temps té molt de valor. Els mitjans de comunicació que teniu una vida més complicada que els polítics, perquè heu de treure notícies cada dia, esteu obligats a tractar les coses com si haguessin de passar de seguida i jo veig que les coses van a un altre ritme. A mi em desespera que al cap d'una setmana de constituir-se el Govern (Central) hi hagi debats sobre què ha de fer o el que no ha de fer. Ho trobo il·lògic. Jo a més de temps he tingut sort perquè no hem tingut cap desgràcia a Mataró de responsabilitat municipal que haguem hagut de lamentar.

Vostè ha tingut massa temps, potser, perquè vint-i-un anys són excessius.
-Coincideixo amb molts alcaldes que cal limitar el nombre de mandats, però allargar el període de cadascun. La proposta seria deixar-los en dotze anys, dividits en dos mandats de sis anys no prorrogables. Ho vaig dir temps enrere, em van fer callar i vaig callar.

S'ha equivocat en alguna cosa durant tot aquest temps?
-Home...

De les grans coses, és clar.
-D'errors sobre les grans coses no en tinc conciència. Sempre he estat molt realista i quan se m'han fet crítiques sobre el que fa falta a la ciutat he plantejat el problema a l'inrevés. Sabia el que donava la ciutat de sí i el que podíem fer. Quan se m'acusa de que no he tingut ambició, em poso a repassar el que hem fet i penso que Déu n'hi do. Potser la meva professió (economista) m'ha marcat molt. Saber amb quins recursos comptàvem, d'on sortien aquests recursos i què podíem fer.

Què hi posarà al tercer volum de Joaquim Llovet sobre la història de la ciutat de l'alcalde Mas?
-L'alcalde que ha resolt unes quantes coses que la ciutat tenia pendent de fa molt de temps.

Ara potser és el moment de fer llista
Per exemple el tema del port, que quan vam entrar el 1979 es discutia si s'havia de fer o no, després es va debatre on s'havia de construir i al final vam aconseguir inaugurar-lo. El problema de les escombraries, que després d'una història molt llarga que parteix de l'època de l'alcalde Crespo, l'hem resolt amb la planta incineradora. El repte sanitari, que de tenir dos hospitals vells hem passat a tenir una situació sanitària com no havia estat mai. La reforma del casc antic i la seva peatonalització, que hi hem donat un tomb complet. Haver aconseguit el Parc Central que era una cosa que estava dibuixada aquí el 1878 ([es gira i assenyala el mapa que hi ha penjat a la Sala dels Lleons].

L'inquieta veure el fum que la incineradora escup cada dia cap al cel de Mataró?
-Hem fet tots els estudis i ens diuen que no són perjudicials per la gent i els darrers anàlisis confirmen que l'entrada de dioxines a l'organisme és per l'alimentació i no per l'emisió d'aire. I per tant estic molt tranquil. De tot el que entra a la planta només en surt el 2% en forma de cendres i de la resta es transforma en energia o plàstics, vidre, paper... Quan m'expliquen els ecoparcs, que són la gran panacea dels ecologistes, no saben què fer del 50% del què entra, penso que estan enganyant a la gent. Així mateix ho dic!


Continua a la notícia relacionada.