'A Londres mai diuen ‘no’ i demostren que les coses es poden fer millors'

Jordi Estapé és un mataroní de només 18 anys que al setembre de l’any passat va decidir trencar amb la rutina i començar una aventura a un nou país. Com a amant del cinema, va estar considerant les millors opcions per estudiar aquesta branca i créixer com a professional i no va dubtar en què Londres havia de ser el seu destí. “Quan vaig conèixer Ravensbourne i vaig ser conscient de l’ambient actiu i creatiu que oferia Londres vaig pensar que era la millor opció pels meus estudis”, afirma en Jordi. Després d’aquests mesos, la seva experiència al seu país d’acollida és positiva i el jove mataroní està molt satisfet amb la manera d’educar i formar de Londres. “El primer dia el professor ens va dir: Veniu aquí a aprendre, no pas a ser ensenyats”, explica, afegint que “em va emocionar molt i vaig saber que estava al lloc adequat”.

Com definiries el teu dia a dia?
El dia a Londres passa a un ritme molt més ràpid. Pel que fa a la universitat, no hi ha dos dies iguals. Els horaris són molt flexibles, amb molt poques hores a la setmana i amb molt de temps per desenvolupar els projectes, col·laborar amb els companys i guanyar experiència rodant.

Com valores la teva experiència fins ara allà?
Estranya, però molt positiva. Aprens per primer cop a fer front a les teves pors i a conèixer una nova ciutat que no sents teva. Però crec que, a poc a poc, m’estic adaptant i aprofitant cada cop més l’experiència.

Què és el que més t’ha sorprès de Londres?
La seva gent. Sota una mena de fredor i ordre, amaguen una sensibilitat innata. Tenen la diferència com una virtut i com a societat analitzen els seus errors, són crítics i treballadors.

Quins són els contrastos principals respecte a la vida a Mataró?
N’hi ha molts! La burocràcia, el temps, la cultura al voltant del menjar i l’estil de vida... Però sobretot he notat un canvi a nivell educatiu. L’educació ha influït sempre en el meu dia a dia, però ara ho fa en un ambient creatiu, que et deixa créixer, que és  inclusiu i que es nega a quedar-se obsolet. No diuen mai “no” i sempre demostren que les coses es poden fer millor.

Què trobes a faltar de Mataró i Barcelona?
Les dues ciutats en elles mateixes. Trobo a faltar els carrers, la llum del migdia al carrer de casa, el mar... De totes maneres, penso que el que et fa trobar a faltar la ciutat és la gent que estimes i que hi donen sentit.

T’informes i estàs connectat a l’actualitat de Mataró i voltants?
El meu Facebook viu a Mataró encara. Segueixo les notícies locals, els diaris, les televisions, pregunto com van les coses... No existeix distància per a la informació

Quins són els teus plans de futur? Quedar-te o tornar?
L’objectiu d’estudiar a Londres i Ravensbourne és integrar-se a poc a poc a la indústria cinematogràfica del país i poder treballar amb la gent d’aquí. Però no és una resta, sinó una suma. A Mataró hi afegeixo Londres, les dues per separat mai tindran sentit.