75 anys cultivant la cultura i l’esport de Muntanya

Novembre de 1935. Les inquietuds per la muntanya tenen la seva representació a Mataró amb el Club Esquí, el Centre Excursionista Laietània, el Grup Excursionista Mataroní i la secció Excursionista de la Societat Iris. Aquestes entitats van decidir unir-se per fundar la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró. “Eren moments previs a la guerra, i amb el president Martí Fradera es van aixoplugar tots junts per fer-ne una de més potent”. Així ho explica Ramon Boter de Palau, un dels membres destacats de la UEC avui en dia i que està vinculat a l’entitat des dels seus inicis, ja que el seu avi estava en el club quan es va fundar. Boter de Palau assenyala que els inicis van ser durs: “el juliol següent esclatava la guerra civil quan ja s’havien fet campaments i un campionat social a la Molina”. L’entitat estava sota mínims, ja que “no es reunien” i només contactaven via “cartes”. “No hi ha noticies fins l’any 44, quan es fa un campament de tardor”.

Durant els anys cinquanta és quan la UEC comença a créixer. Es van ampliar seccions amb una colla sardanística i es va apostar per la vessant cultural. Era l’època de Josep Punsola –fa poc es va celebrar el seixantè aniversari de la seva mort, personatge que va aglutinar tot tipus de persones d’altres àmbits i que “organitzava tertúlies” tot “dinamitzant la vida cultural de Mataró”. Cultura i esport s’unia en la UEC i els socis “no deixaven d’anar a la Muntanya durant la postguerra”. “com més temps passava, més lluny s’escalava”, explica Boter de Palau, que assenyala els anys seixanta com el moment on hi ha un ‘boom’ d’activitat esportiva amb noves seccions com la d’escalada o el fotocine Mataró, de l’any 63 i que aglutina gent del cinema i la temàtica de muntanya.
En aquella època la massa social estava entorn els 500 socis, i va ser el moment en el que es feien campaments a l’estranger o es feia la primera gran expedició, durant els anys setanta, a l’Àfrica. La UEC havia crescut en consonància a “les facilitats amb les comunicacions” entre territoris. El club va créixer també a nivell competitiu,i durant els anys vuitanta Bernat Solà va ser olímpic d’hivern als Jocs de Lake City, Sarajevo i Calgary en la modalitat d’esquí en salts de trampolí. “És una modalitat que s’ha perdut, però l’impuls a Mataró, Catalunya i Espanya ve de la UEC de Mataró gràcies a Jordi Aymat, impulsor a la Molina i que el va portar a entrenar a l’estranger amb Bernat quan aquest feia carrera”.

La situació actual és diferent, ja que es potencia la secció infantil, fundada fa més de trenta anys i recuperada ara fa cinc anys després d’una dècada d’absència. Es coneix com a iniciació de muntanya. Bicicletes de muntanya, espeleologia, fotocine Mataró, secció de Muntanya i d’alta muntanya, escalada i esquí. Aquests elements conformen l’entitat avui en dia, que deixa enrere la competició o les grans expedicions, ja que aquestes “s’acostumen a fer amb persones de diverses entitats”, com per exemple va passar amb Joan Ribas en la primera escalada catalana a l’Everest.

La UEC manté “la il•lusió” de créixer, i assenyala la secció infantil com una “pilota d’oxigen” en aquest sentit. “Es lliguen els pares amb els fills, es col·labora amb altres entitats i escoles per poder inculcar les ganes de fer muntanya”, explica Ramon Boter de Palau. Actualment hi ha 800 socis, vorejant els 1.000 però sense arribar a aquesta màgica xifra. Els actes de celebració del 75è aniversari de la UEC de Mataró s’enceten aquest proper divendres, 11 de juny a la Sala de Sessions de l’Ajuntament, on es farà una conferència que parla de les noves tecnologies en el muntanyisme i de la situació a nivell català en el nou segle. El seguiran tot tipus d’actes, des de conferències a una excursió o exposicions fotogràfiques que duraran fins el 31 de desembre de 2010.