30 anys fent corrúpies a Mataró

Trobar a Pancraç Farrell a la Fira de Pessebres i Ornaments de Nadal de Mataró s’ha convertit en tota una tradició que es repeteix any rere any. Fill de la Barceloneta, el seu ofici inicial era el de miniaturista, gràcies al qual va participar en moltes fires i mercats d’artesania d’arreu del país. Sovint, els trossos d’argila que li sobraven de fer casetes els donava als nens, els feia prémer ben fort amb la mà i els recordava tres frases: que havien d’estimar els pares, respectar i honorar els avis i respectar els mestres.

Un bon dia una senyora li va dir que allò que li donava als nens es deien corrúpies, unes figuretes d’argila que amb les formes dels dits de les mans ajuden a desxifrar l’interior de les persones. “Quan ho vaig descobrir vaig deixar totalment apartat el meu ofici de miniaturista, això és apassionant”, afirma Farrell. De fet, defensa que les corrúpies “segur” que van existir, tot i que hi ha un problema: “no hi ha referències en llibres ni documentació, només en la memòria de la gent”.

De mica en mica, aquest barceloní va anar aprenent més sobre la tècnica, i ara, 30 anys després, encara hi continua. A Mataró ja són habituals les llargues cues que es formen durant el mes de desembre al costat de la seva parada, així com també explicar la història de les corrúpies a nens i nenes de les escoles.

 Llavors, no sabia de l’existència de les corrúpies?

En aquell moment no, de fet jo d’aquells trossos d’argila els deia ‘sandongueros’. Però estic segur que les corrúpies van existir. El problema és que no hi ha referències en els llibres ni documentació, només està en la memòria de la gent. Es diuen moltes coses a molts llocs del país, però amb què està relacionat no ho sé. El que sí sé és que, quan ho descobreixes, apassiona a qualsevol. 

Com recordes els inicis? 

Recordo que una senyora em va explicar que no era més que un joc que amagava el caràcter, el comportament o la manera de ser de la persona. Al principi algú em va dir que em centrés en les marques i que anés comparant-les. Al principi feia moltíssimes preguntes, perquè no ho dominava, fins que de mica en mica vaig anar confeccionant un mètode amb el qual, quan veig determinades marques, sé que simbolitzen el que expresso. I la gent diu que tinc raó. 

Quina és la clau de tot plegat?

La història de les corrúpies no és res més que la realitat de les coses, arribar a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Lo bo de tot plegat és que ensenyem a la gent a no creure ni en el destí, ni en el futur ni en la sort. Els problemes més grans que jo detecto en les persones estan en aquells que creuen en aquests tres conceptes, perquè vol dir que deixen de creure en ells mateixos. Hem de comprendre que el destí no existeix, que som amos i senyors de les nostres pròpies decisions i que el resultat és allò que deien de ‘tal faràs, tal trobaràs’.  

Rep a gent de tot tipus...

Sí, aquí ve gent de tota classe i condició, de qualsevol coneixement i status social. A més, una de les coses que més m’honra és rebre la visita any rere any de psiquiatres i psicòlegs que vénen amb interès de  saber què és això i, de pas, practiquen. Es queden molt sorpresos, no tant per l’exactitud de coses que jo dic, sinó per la inversemblança tan propera a la realitat sobre el que representen les marques en les persones. Els crida molt l’atenció. 

Mataró és una cita que no es perd mai. Per què? 

Venir a Mataró és una passió desmesurada que tinc, als mataronins els tinc un afecte molt especial. Any rere any m’he sentit molt estimat i només cal veure les cues que es formen cada dia. Atenc a tothom per igual i per a mi és un plaer que vingui tanta gent. Hi ha persones que venen i em diuen que tenen ja 28 corrúpies meves, una per any, i jo tinc la il·lusió de seguir venint molts anys més.