275 anys d'educació i valors (II)

Reivindicant una llengua
A principis del segle XX, l’Escola es va quedar sense subvencions ni ajudes que s’havien aconseguit en anys passats. Primo de Rivera va ordenar retirar qualsevol ajut a centres que tinguessin llibres en català, com era el cas del centre escolapi: “el pare Josep Guanyabens tenia editats uns llibres que contenien, al final, un fulletó bilingüe que va ser prohibit expressament per Rivera; el col·legi va negar-se a retirar-los i es van acabar les ajudes. També va ordenar que l’Ajuntament fes el mateix, provocant segurament la primera i única confrontació amb l’administració local”.

L’escola va seguir endavant, igual que ho va fer durant la república. “Si una cosa té l’experiència de centenars d’anys, és que els escolapis tenien molt clar que el que havien de fer era dedicar-se a l’ensenyament i no a la política. Es va visitar a Macià i se’l va felicitar per la victòria, i es van trampejar les lleis sobre ensenyament que no permetien a les institucions religioses fer classes gràcies a les creacions de mútues de pares que assumien la titularitat de l’educació”. Seguint avançant pel segle XX, es van aconseguir rebre noves subvencions en revoltes que l’ensenyament privat va fer amb el president del  govern  Carrero Blanco al front del tram final de la dictadura. “Les famílies, mitjançant impostos, paguen per l’ensenyament públic, si a sobre paguen a la privada els hi costava dues vegades el mateix, per això les escoles van reclamar també ajudes que finalment es van aprovar”, explica el Pare Florensa.

Durant aquests anys s’ha construït el mapa recent d’infraestructures de l’Escola Pia. El 1967 es va acabar de construir Santa Anna Centre, completant la gran obra que hi havia en aquest espai i que inicialment era una finca que es va anar construint de tal manera que “mai, en absolut, s’aturessin les classes”. Deu anys després arribaria el Torrent després de signar un conveni amb les monges que el portaven. Des del primer moment es van “aportar professors i alumnes al Torrent perquè no hi hagués separació entre el centre de les monges i l’Escola Pia, que tot fos el mateix”.

Pioners en 30 anys de vertigen
En les darreres tres dècades el creixement de l’Escola s’ha mantingut amb la innovació com un dels factors clau. “Vam ser dels primers en tenir ordinadors”, recorda Florensa, fet que corroboren altres professors actuals com Josep Maria Codina: “Podem dir que l’Escola Pia va passar de la màquina d’escriure als ordinadors d’un dia per l’altre, sempre amb la voluntat d’anar al capdavant en noves tecnologies”. I recorda que “l’escola  va ser centre pilot experimental de la reforma educativa (CES), que va permetre, entre d’altres coses, diversificar el currículum (més variables i optatives)” . Passes endavant en educació, també en infraestructures. L’escola disposava a mitjans dels 80 de les instal·lacions de l’Escola Agrícola d’Alella, l’edifici de Jaume Recoder, el gimnàs de la Ronda, el centre de càlcul ...

Pel director de l’escola, David Gallemí, un altre dels elements destacats de l’escola que permet tenir més de 2.600 alumnes actualment, es troba en el format dels estudis, que sempre empenyen als estudiants a tenir noves fites. Posa com exemple la formació professional, cabdal a l’Escola Pia: “hem creat itineraris professionals (PQPI grau mig prova d’accés grau superior) com la informàtica o els esports; la idea ha estat sempre poder donar resposta a tot l’alumnat per incorporar-se al món laboral o seguir els seus estudis fins a la universitat.” “Que tinguin referents per seguir avançant, molt similar al tema de la nàutica o el comerç que es feia segles abans, respondre a les necessitats dels alumnes”, afegeix.


De l’escola de Mar al futur
L’escola de mar, gran projecte d’infraestructura l’any 2002, va servir a l’Escola per “ordenar i endreçar-se”, ja que tot i que es complien les normatives al local de Jaume Recoder, calien més espais tècnics i disposar d’uns “espais perfectament adaptats als alumnes i no al revés”. La idea, però, és seguir creixent: “Sempre falta espai, i si ens fixem en la història de l’Escola hi ha alguna cosa que batega dins seu que fa que sempre es vulgui créixer i innovar; un exemple és el nou espai poliesportiu de Santa Anna Centre, que millora l’equipament”. Innovar, també, en educació: “Pensem que cal un tomb a l’ensenyament, i ho diem des d’Escola Pia Catalunya: la societat està canviant i caldrà aconseguir una nova organització més flexible, oberta, disposada a treballar en xarxa, eficient i creativa, que permeti donar resposta als reptes de l’escola del segle XXI”.
 
Per Gallemí, el futur seguirà lligat a la religió com no pot ser d’una altra manera. “L’escola és una institució al servei de la societat, inspirada en l’esperit de l’evangeli, oberta a tothom i arrelada al país”. Dins l’horari lectiu l’escola “imparteix la matèria de cultura religiosa per conèixer la nostra religió i la diversitat d’altres tradicions religioses”. El director recorda que el creixement en els darrers anys en l’assignació d’alumnes nouvinguts no ha fet trontollar el funcionament de l’escola, ja que “ha estat i és una institució oberta a tothom, inclusiva, respectant les maneres de pensar de tots els membres de la comunitat educativa”. L’escola ofereix fora d’horari lectiu la possibilitat que els alumnes participin  en activitats d’aprofundiment dels “valors de l’evangeli, com per exemple: els grups Mou-te, espais oberts de pregària, catequesi d’infants i joves, etc.”

Codina comenta: “històricament la congregació escolàpia sempre ho ha posat molt fàcil a nivell ideològic, han estat molt oberts i gens rígids en aquests temes que afecten a cada persona individualment”. Un exemple és el Pare Joan i el seu recent multitudinari adéu, on es van recordar les seves paraules quan va ser anomenat fill adoptiu de Mataró : “He donat el meu cor i he procurat sempre escoltar a tothom, tant si em venien a plorar o a donar-me una alegria,sense tancar mai la porta a ningú”. Amb aquest tarannà i manera de fer hi ha també els eixos de l’escola, clarament definits per Gallemí i que van més enllà del simple estudi acadèmic: “créixer com a persona, conviure i aprendre”.