21 anys d'alcalde, 25 a l'Ajuntament

Nascut a Cabrils, el 10 de març de 1948, està casat i té un fill i una filla.

Manuel Mas és alcalde de Mataró des del gener de 1983, en què va agafar el relleu a Joan Majó, i des de llavors ha revalidat el càrrec en les successives eleccions municipals al capdavant de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Actualment és diputat al Congrés dels Diputats de la VIII Legislatura (2004-2008), càrrec al qual vol ara dedicar-se.

Quan va arribar a l'alcaldia de Mataró comptava ja amb l'experiència d'haver estat regidor d'Hisenda del govern local sorgit de les primeres eleccions democràtiques del 1979. Els primers objectius que es va plantejar per la ciutat no distaven gaire dels dels seus homòlegs: modernitzar l'administració i oferir als ciutadans uns serveis públics de qualitat per consolidar les ciutats com a espais idonis on treballar i viure. Aconseguits aquests propòsits, en els últims quinze anys ha portat la ciutat a assumir amb ambició la transformació urbanística que avui coneixem.

Des de l'agost del 2003 ha estat també el president del Consell Comarcal del Maresme, càrrec al qual va renunciar també voluntàriament ahir, 29 d'abril

Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona, ha treballat tant en l'empresa privada com en l'administració pública, i ha estat precisament l'interès i la implicació en el món local el que s'ha convertit en el fil conductor de la seva carrera. Bona prova d'això és la tasca desenvolupada entre 1995 i gener del 2004 com a president de la Federació de Municipis de Catalunya o, des del 1994, com a membre del consell d'administració del Banc de Crèdit Local (BBVA).

El 2002 va impulsar amb èxit el segon Congrés de Municipis de Catalunya, que resolia l'anhel històric de veure sota un mateix paraigua les dues entitats municipalistes catalanes debatent els reptes del futur i les principals preocupacions del món local. El mateix objectiu l'ha portat a participar en el Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, que analitza les qüestions relacionades amb l'Estat de les Autonomies i el món local.

L'any 2002 també va iniciar públicament un altre repte destinat a enfortir el paper de Mataró en el mapa català signant la Declaració de Vilanova i formant part del grup d'alcaldes de la segona corona metropolitana que participaran en la redacció del Pla territorial metropolità.

El coneixement del món local l'ha portat a explicar la seva àmplia experiència en un munt de congressos i cursos acadèmics realitzats dins i fora de les nostres fronteres. Així, per exemple, al 2002 va exposar al Consell d'Europa les fites dels països acollidors d'immigració i és un ponent ocasional de màsters en dret urbanístic i hisendes locals organitzats per diverses universitats catalanes.

Hi ha encara dos àmbits més en els quals ha desenvolupat un destacat paper com a alcalde de Mataró, el sanitari i el de la sostenibilitat, aportant una visió emprenedora i apassionada. Als anys vuitanta va encapçalar la primera iniciativa comarcal destinada a solucionar la gestió dels residus al Maresme, que va materialitzar-se el 1985 amb la creació del Consorci de la planta de tractament dels residus sòlids urbans del Maresme, del qual n'ha estat president fins avui.

Conscient igualment de la necessitat de garantir i gestionar acuradament els recursos hídrics, el 1991 va ser nomenat per la Generalitat com a membre del consell d'administració de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat, tasca que realitza fins al dia d'avui.

A banda de capbussar-se abastament en l'articulació i logística de l'estructura d'aquests serveis públics amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutat, també ha volgut seguir de prop la reorganització d'altres serveis adreçats directament a les persones. En aquest sentit, ha presidit des del 1992 el Consorci Sanitari de Mataró i, des del 1999, ha estat fins avui vicepresident del Consorci Sanitari del Maresme.