100 anys de la Casa del Poble de Mataró

El 27 de gener de 1923, davant el notari Josep Ma. Montfort, Armando Ginesta ven la casa de dues plantes situada al carrer Santa Marta 1 i 3 a Llorenç Aliveres i Montaner, fuster de professió, i a Pere Calvet i Carol, jornaler, tots dos en representació de la Casa del Poble de Mataró.

La casa s'adquireix per 50.000 pessetes, 34.000 al comptat i les 16.000 pessetes restants als noranta dies d'haver-se inscrit l'escriptura al Registre. Planta baixa, que acollia un cafè, primera planta on s'ubicaven les oficines i una altra planta amb un gran saló d'actes. Els socialistes de Mataró per fi poden gaudir de la seva Casa del Poble. Acollia el Partit Socialista, la Joventut Socialista i els diversos sindicats adscrits a la UGT. Serà una de les primeres i més destacades de les existents a Catalunya i a Espanya. 

Primavera de 1923, 18 i 19 de març, ara just ha fet 100 anys, al carrer de Santa Marta 1 i 3, dones i homes, pares i fills, famílies senceres, conscients de la importància del sindicalisme i de la fraternitat, de l'abast cultural i artístic del moment, s'agafen dins i fora del que consideren la llar humil del proletariat, la Casa del Poble, casa seva. I amb la Banda Municipal interpretant a primera hora de la tarda "La Internacional" comença la inauguració de la Casa del Poble de Mataró. El “Diari de Mataró“ del dia 17 informava dels actes previstos. 

Activa i activista en la vida social de Mataró. Nombroses són les referències que trobem a la premsa de l’època, des de conferències, actes polítics i culturals, fins a articles crítics o no, respecte dels temes socials en el seu moment. Des de Manuel Azaña, coneixedor de l'existència i lideratge de la Casa del Poble de Mataró, fins a Francesc Macià són referències de les visites de destacades personalitats a la Casa del Poble mataronina, reflectides en fotografies i articles d'arxius històrics. 
    
Quan el 1936 esclata la guerra els seus integrants són: Associació Casa del Poble, Joventut Socialista, Agrupació Socialista de Mataró, Grup Cultural Casa del Poble, Secció Cases Barates “Pau Iglesias”. UGT- Sindicats de Producció Agrícola, Indústria, Art Textil, Fabril i Annexos, Servei Domèstic, Obres Carreteres, Aigua, Gas i Electricitat, Tipografia, Societat d’Inquilins “La Justícia”, Fusters, Forners, Empleats i Obres municipals. La Casa tenia cafè, economat, biblioteca i Companyia teatral. 

I triomfa el cop d'Estat. Ens comenten Luis Arias i Francisco Luis Marín en els seus estudis sobre les Cases del Poble a Espanya: “De ahí que cuando el Régimen del 18 de julio cierre las Casas del Pueblo no sólo lo hará para abolir los partidos y organizaciones obreras, sino para acabar también con esa "insultante presencia en las ciudades, con ese espacio público  socialista, y con la mentalidad e influencia ideológica que suponían y así se explica el empeño que hubo, en muchos casos, de implantar o reconstruir las "Casas Sindicales" y las sedes de los Sindicatos verticales en los mismos espacios físicos de las antiguas Casas del Pueblo, con el mismo o parecido sentido con el que se erigieron las iglesias cristianas sobre las ruinas de los antiguos templos paganos”.

Hem d’agrair al cap dels anys a dirigents i militants com Jaume Comas, Llorenç Llovera, Leocàdia Bellavista, Puigderrajols, Tuxans i molts altres que em deixo, fidels reflex d'aquell Mataró, ni abatut ni vençut, que amb el seu valor i compromís van saber eliminar tota documentació comprometedora per als seus integrants. I també a Francesc Anglas, Fabrés, Andreu Padrosa, Narcís Tristany, el seu fill Francesc i Josep Calvet, militants socialistes i ugetistes històrics, que van tenir el valor i el compromís de guardar entre tots ells durant la Dictadura, els documents de propietat de la Casa del Poble, perquè un cop recuperada la democràcia l’edifici tornés a mans dels que l’havien fundat. 

Després d’una cessió temporal als inicis de la democràcia, el Govern González va lliurar el nou edifici de la plaça de les Tereses, aixecat damunt de l’antiga seu socialista, a la UGT com a part del “patrimoni sindical històric”. A partir de llavors i durant uns quants anys van compartir l’estatge el sindicat i les organitzacions local i comarcal del PSC, fins que el Partit es va traslladar a la nova seu del Camí de la Geganta i la UGT el té com a seu comarcal.