10 mesos després

Al·leluia! L’any nou ha arribat, i l’alcalde finalment s’ha deixat veure.

En una entrevista publicada aquest passat cap de setmana, l’alcalde intenta posar en valor la tasca del seu Govern, així com la diagnosi que fa de ciutat i del seu futur després de tancar un any on la pandèmia ha condicionat l’acció política de totes les administracions, la local també.

L’entrevista, es fa al Tecnocampus en reconeixement als 10 anys del seu aniversari el novembre passat i en un intent de posar-se medalles que no són  seves.

Després de l’enumeració de virtuts del  projecte amb més èxit  dels últims anys, és preguntat sobre el futur de la institució, al que respon amb aquell lacònic i també repetit  argument que cal connectar la Universitat amb la ciutat.

La sorpresa és l’argument “urbanístic” que utilitza: La reforma del camí Ral, la urbanització de la nacional II o la construcció d’una torre a la Ronda Barceló.

És això seriós?

Cap referència a la necessària relació entre universitat i el món de l’empresa. Fins que no hi hagi moltes relacions concretes entre grups universitaris concrets i empreses concretes poc avançarem i segurament a questa és la clau de volta d’aquesta cooperació, cosa que sembla no volen entendre en aquest Govern.

D’altra banda, cap dels projectes urbanístics esmentats, farà que Mataró passi de ser una ciutat amb una Universitat a una ciutat universitària.

Després de 6 anys de possessió del càrrec, si aquesta és la idea que té l’alcalde per “connectar” el Tecnocampus amb la ciutat, és que no ha entès res.

Massa sovint ens entestem en no voler veure el que és més evident. Mataró no n’és cap excepció. I és tan fàcil com aprendre del que són  models d’èxit. Ciutats com Girona o Vic ens poden ensenyar el camí. Si  volem compartir el coneixement i l’expertesa de la institució hem de vincular-la amb el dia a dia de les persones que hi fan vida. És una prioritat per a Mataró i per al mateix Tecnocampus la creació d’una residència d’estudiants a la ciutat, que si volem crear sinergies i interrelació.

A l’entrevista, es parla de seguretat, de la crisi viscuda les últimes setmanes a la Policia Local. Amb la revisió del Pla de Seguretat Local ens tocarà parlar de models policials per a la nostra ciutat, d’apropar la policia al ciutadà, de millorar les ratios de seguretat...Tot això està molt bé, però  la pregunta és: on era l’alcalde aquells dies?

Tot i ser cert que el cos de la Policia Local pot tenir tensions i problemes com qualsevol plantilla laboral, no és menys cert que en cap cas és admissible que aquests problemes siguin a costa del servei al ciutadà i menys encara que el Govern municipal, amb l’alcalde al capdavant, desaparegui enmig d’un clima d’inseguretat constant a la ciutat.

Finalment, l’alcalde –fent-se el paper de víctima–, justifica la pujada d’Impostos com a garantia de manteniment de la cartera de serveis a la ciutadania.

Però realment, es presten aquests serveis a la ciutadania? És evident que no només no és capaç de garantir els serveis essencials com el de seguretat, manteniment de l’espai públic o neteja de carrers i places, sinó que, cal un esforç addicional per posar-nos al dia en temes com la recollida de residus, millora en la concessió de llicències o el manteniment d’equipaments municipals.

No s’hi val a justificar aquest augment de la pressió fiscal per la crisi generada per la Covid-19: Cal recordar que el setembre de 2019, just uns mesos després de guanyar les eleccions, aquest Govern ja va aprovar una pujada del 8% en l’IBI, plusvàlua, ICIO, IAE, Taxa de la brossa domiciliària... que no ens expliquin sopars de duro.

L’alcalde David Bote, ha aprofitat els dos primers anys de mandat, buscant evitar costos electorals, per aplicar un increment fiscal que els permet relaxar-se en el control de costos i racionalització de despesa així com replantejar el futur d’empreses municipals.

La sensació després de llegir l’entrevista és decebedora.

Deu mesos és temps suficient per a reflexionar sobre la pèrdua de rumb i desorientació d’un govern que no vol entendre que les prioritats són la generació d’ocupació, el creixement del teixit empresarial, l’eficiència en el servei públic prenent les decisions que calgui, i sobretot, no renunciar a liderar àmbits com el de la seguretat en què es corre el risc que els populismes d’extrema dreta i sempre amatents a la desídia del qui governa, se’n facin altaveu.

La pèrdua del seu principal actiu, les relacions públiques, ha deixat l’alcalde nu i un govern local despullat, enmig de tones de silenci en els deu mesos de renúncia de les seves pròpies responsabilitats, davant l’evidencia de la manca de rigor i eficàcia d’una administració que ni tan sols lidera.