Mataró retrà un últim homenatge a Enric Torra

"Va ser una persona tan discreta que se'ns ha mort quan la ciutat estava mig adormida. Se n'ha anat de puntetes i sense fer soroll. Sinó aquesta esgésia avui estaria a vessar de gent". El rector de Santa Maria, Joan Barat, destacava amb aquestes paraules de la seva homilia el caràcter senzill de l'intèrpret nascut a Fornells de la Selva i nomenat fill adoptiu de Mataró. El funeral, concelebrat per quatre rectors i presidit per l'alcalde, Manuel Mas, que ha interromput les seves vacances per poder assistir a la cerimònia, ha comptat amb diverses personalitats del món polític, cultural i social de la capital del Maresme. Però, certament, la mort del compositor en ple mes d'agost ha provocat que la basílica estigués mig buida. Per això a la sortida de Santa Maria, el president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, anunciava la celebració d'un acte entre els mesos de setembre i octubre per poder retre un últim homenatge a l'autor d'obres tan cèlebres com la música d'Els Pastorets (1941) o La Passió (1943).

"Ell ha dedicat cent anys a la ciutat. És lògic que ara se'l pugui acomiadar com es mereix i ja hem començat a plantejar la proposta amb el Centre Catòlic", ha declarat Graupera. El responsable de cultura també ha citat la possibilitat que Torra doni nom a algun dels esdeveniments musicals de Mataró, com la Setmana de Música Antiga. Precisament un dels promotors del certamen que té lloc el més d'octubre, Joan Vives, ha valorat la bona intenció política, però ha afirmat que seria molt més adient per les característiques de la música de Torra relacionar-lo amb el Cícle de Música Romàntica. Per la seva part, l'alcalde Manuel Mas ha destacat Torra com un personatge "important per a la ciutat" i ha subratllat el seu mestratge i la seva predisposició envers la ciutat. "Ha tingut sempre una actitud cívica en totes les seves facetes", ha dit.

Altres persones vinculades a Torra, com Pere Tió, un dels impulsors del seu nomenament com a fill adoptiu de la ciutat, ha explicat que l'intèrpret mataroní vivia i s'expressava a través de la música. "Els útlims dies encara solfejava", ha recordat. Tió també ha volgut subratllar el fet que Torra hagués estat el responsable de la recuperació de la Missa de Glòria. "Quan havia entrat en una fase decadent i fins i tot s'estava plantejant de deixar-la d'interpretar ell va reivindicar la importància de la partitura de Manuel Blanch i en va impulsar un enregistrament".

La soprano Pilar Adan, que ha cantat diverses peces musicals durant el funeral, ha lamentat no haver pogut organitzar un comiat com el que Torra es mereixia. "Hauríem pogut avisar a la gent de la Sala Cabañes per interpetar un fragment d'Els Pastorets i cantar alguna de les seves obres. Però les dates no eren les més propícies", ha afirmat. Al principi de la cerimònia han sonat les notes d'una altra de les seves obres més cèlebres, La Passió.