Capgròs
"Artísticament es pot parlar d'un abans i un després a Mataró de la vinguda de Pablo Mañé". Aquesta afirmació categòrica l'ha fet avui dijous dia 15 l'artista local Parés de Mataró a la sala d'exposicions de Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna durant la inauguració de l'exposició amb la qual la ciutat homenatja Pablo Mañé un dels més importants homes de la cultural local del segon terç del segle XX, mort ara fa un any. S'hi poden veure una cinquantena d'obres de l'artista, procedents de col·leccions particulars que els han cedit expressament per a l'ocasió
A l'acte també hi ha assistit el fill de Mañé, Pau Mañé, així com la seva vídua, Teresa González, que durant un breu parlament ha tingut també paraules d'agraïment per la Caixa Laietana, l'Ajuntament de la ciutat i les persones que han fet possible l'exposició. Durant l'acte, per cert, es va anunciar una conferència de la neboda de Pablo Mañé, la popular escriptora Carmen Posadas, per mitjans de gener.
L'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, ha posat l'acollida que la ciutat va brindar a Mañé en el seu moment com a mostra de les possibilitats de la ciutat: "Quan Mataró s'ha sabut projectar o acollir gent com Mañé és quan la ciutat ha trobat la seva pròpia dimensió", ha dit. Baron creu que el 2005 haurà estat un molt bon any per la cultura a Mataró i va citar la primera biennal Torres García, l'obertura del centre de Can Xalant, una "bona" col·lectiva Sant Lluc i les obres del Centre d'Art Germans Arenas -aquí va aprofitar per agrair la iniciativa dels artistes comandats per Pere Pascual que permetrà a la ciutat tenir un extens fons d'art en aquest espai-. "Acabem l'art amb un regal important com és aquesta exposició", va acabar.
Pablo Mañé, que va viure a Mataró només durant set anys -de 1973 a 1979-, va deixar una gran petja a la ciutat ja que va crear l'anomenat Grup de la Plaça Gran, una escola de pintura on participaven diversos autors ara consagrats. Dos d'ells, Marta Duran i Albert Alís, eren avui entre el públic i recordaven la vitalitat i la intel·ligència del que va ser el seu mestre.
-
Un dia emocionant
Moments abans d'inaugurar-se l'antològica a Mañé, la seva viuda, Tere González, no podia amagar la seva emoció. Els ulls li brillaven i pràcticament només atinava a dir que estava molt agraïda del suport que ha rebut per part del món cultural de la ciutat a l'hora d'organitzar la mostra durant el darrer anys. Però també apuntava una altra cosa, que Mataró havia tingut una gran sort de "gaudir" de Pablo Mañé ni que fos per pocs anys.
Pocs metres més enllà Parés de Mataró donava la raó a la viuda de l'uruguaià. "Mataró, abans d'en Mañé, era un clòs local. Ell va venir amb aires cosmpolites, va ser un glop d'aire fresc sensacional, va ensenyar horitzons i també un gran pedagog; va formar gent que després s'ha situat molt bé". I dos d'aquests deixebles seus, Albert Alís i Marta Duran, parlaven amb un punt de melancolia: "M'he emocionat molt quan he entrat aquí; feia molts anys que no veia aquests quadres. La gent de Mataró no els havia vist mai, de fet", apuntava Marta Duran. Alís recordava les llargues converses que tenien amb Mañé, que acabaven sovint amb la música que sortia de la guitarra de l'artista: "Ens passàvem hores i hores converant... era infatigable, molt intel·ligent". "En Pablo era una mica messiànic. Per ell, érem els seus discípulos", comentava.
Comentaris