Capgròs
Mataró és, per vergonya nostra, la única ciutat d'Europa que no té museïtzades les restes romanes
Gairebé trenta anys de governs socialistes i tripartits a la nostra ciutat han servit perquè, entre moltes altres mancances (el museu del gènere de punt fa anys que espera, no volen que la casa natal d'en Puig i Cadafalch esdevingui casa-museu, les col·leccions d'art del museu no poden ser exposades permanentment per manca d'espai, etc..) Mataró tingui el trist privilegi d'ésser coneguda com la única ciutat d'Europa que no té museïtzades les restes romanes que hi ha en el seu subsòl.
La ciutat romana d'Iluro, en opinió dels tècnics una de les petites ciutats romanes més ben estudiades del nostre país, és gairebé invisible als ulls dels mataronins i les mataronines. Malgrat les reiterades promeses que s'han fet des dels governs municipals, la realitat és que aquesta situació ens nega, des de fa ja massa anys, poder exercir en plenitud la nostra condició de ciutadans i ciutadanes.
Ni la casa dels Dofins, a la Plaça Gran; ni el tram del carrer principal de la ciutat romana d'Iluro, a Can Fulleracs, al carrer Sant Cristòfor; ni la casa benestant de l'Illa de Can Cruzate; ni el celler de vi trobat al carrer de Sant Simó; ni els banys públics de Can Xammar; ni la taberna del carrer d'en Pujol; ni les torres de defensa del carrer d'en Palau; ni el mercat públic de la Plaça Xica; han estat convenientment museïtzats per tal que els mataronins i les mataronines, però també totes aquelles persones que ens visiten, puguem conèixer, de primera mà, un període cabdal de la història de la nostra ciutat.
A més, no podem oblidar que la desídia i la negligència dels successius governs municipals han estat a punt de permetre la destrucció de les restes de la Vil·la romana de Torre Llauder. Malgrat ésser coneixedors, des de fa com a mínim 10 anys, del procés de degradació que pateix el jaciment arqueològic i molt especialment els seus mosaics, no ha estat fins que s'han trobat acorralats entre l'espasa i la paret o actuaven ràpidament o s'hauria de tapar el jaciment i tancar-lo al públic que han començat a moure's tímidament.
No exagero quan dic que és del tot impensable que aquestes situacions s'haguessin pogut produir a cap altra ciutat de la civilitzada Europa. Aquí, en canvi, amaguen el cap sota l'ala, malgasten diners en mil i un estudis que mai es fan realitat, i tiren pilotes fora cada cop que se'ls pregunta. Això sí: durant tots aquests anys, a l'hora de construir pisos, no els ha guanyat ningú.
Quin sentit té gastar recursos públics en la investigació de restes arqueològiques si, un cop estudiades, aquest coneixement no es posa a l'abast de la ciutadania? Deixant de banda l'evident atractiu turístic que, des d'una òptica cultural, podria tenir per a la nostra ciutat l'acurada museïtzació de les restes de la ciutat romana d'Iluro, és indubtable que la preservació del patrimoni històric només té raó d'ésser si, a través de la seva divulgació, ens fa, a tots i a totes, una mica més rics, culturalment parlant.
Fins quan?
Comentaris