Mataró i la mostra d'entitats

Fa onze anys que em vaig trobar amb aquesta terra. Necessitava tenir el mar a prop a tota hora del dia i també necessitava una mica més de sol, aquell que escasseja a les grans ciutats. Totes dues coses, mar i sol, abunden per aquí i la gent que hi viu ho sap, ho gaudeix, en té cura, l'estima.

A partir d'aquesta trobada, Mataró es va convertir en la meva CIUTAT. Els pocs centenars de metres a la rodona i potser una mica més de metres cap a les grans superfícies comercials era on em movia cada dia. Però, i repeteixo una cosa que sempre es diu que cada dia aprenem alguna cosa nova, vaig aprendre a reconèixer i conèixer altres espais que la meva ciutat m'oferia, a una altra gent que també hi vivia i que a distància la veia creuar d'un costat a un altre sense haver-me preguntat mai d'on venien, on vivien, qui eren, què feien.

Vaig aprendre a conèixer aquests nous espais gràcies, a la sort o la dissort, d'estar sense ocupació i ser cridat per ocupar una plaça pel Pla d'Ocupació que lideren algunes institucions a la ciutat en una petita oficina, amb recursos tot just per subsistir però amb un grup de persones que podria moure un univers si els deixessin. Em refereixo a l'Oficina de Llei de Barris en ple centre del barri Rocafonda, centre neuràlgic per a alguns i únic centre de vivència i supervivència per a altres tant que hi viuen.

Durant la meva estada en aquesta oficina vaig poder conèixer tot el que s'havia fet fins aleshores i que per mi era desconegut. Vaig aprendre que l'Oficina era un centre de preguntes i respostes per als veïns que s'acostaven a ella per esbrinar tal o més tal cosa. Algunes vinculades als objectius de l'Oficina i altres penes amb relació a ells. Vaig començar a mirar la ciutat des d'una altra perspectiva, amb una altra mirada. Vaig començar a respectar la gent que vivia en aquest barri, cosa que molta falta fa a la resta dels que viuen a Mataró que per prejudicis ni s'acosten a aquesta zona creient que seran exposats a perills inimaginables.

L'últim treball del qual vaig participar en aquesta oficina va ser la preparació de la Mostra d'Entitats (10 d'abril del 2011). La seva preparació em va captivar, no només per la barreja de cultures que participaven principalment, sinó per la voluntat, les ganes i el desig d'aquests petits grups immigrants(17% del total de la població el gener del 2010) - inserits en una societat que encara no els ha acceptat del tot i que pretenen mostrar a la resta, a nosaltres, a aquells que d'una forma o una altra defugen la part de la nostra ciutat que no "els agraden", o no "els interessen" - en el que sempre han cregut i per la qual cosa s'han unit formant associacions, comunitats, grups que els permetin expressar tot un compendi cultural i social del qual la majoria som incapaços d'entendre.

També en aquesta mostra estan present altres associacions com les comunitats de veïns que inclouen una mica de tot: els d'aquí i els de enllà, però que el seu treball també és important tot i que haurien de tenir més connotació dins de la població. D'altres, com la Creu Roja o l'associació de Comerciants també faran palès el treball que realitzen dia a dia i que també els altres Mataroní desconeixen.

Però, amb tot el que encara falta per fer en l'àmbit social de la nostra població, m'agradaria molt que les autoritats responsables, siguin quines siguin, sàpiguen que aquest treball no pot tenir data límit com a projecte. No és un invent nostre, ni molt menys un laboratori. S'ha de convertir en un treball consolidat linealment i que només veurem els seus resultats al llarg de diversos anys. Tampoc és un projecte per a un barri. S'hauria de convertir en lineament de treball per a tots els barris que coexisteixen en la nostra població. Cadascun amb les seves característiques pròpies però que conformen el que avui és Mataró.