Capgròs
Mataró no té gaires fills il·lustres reconeguts com a tal per poder-los mostrar. Mataró té una relació desigual envers la memòria d'aquests pocs ciutadans considerats exemplars i per tant mereixedors d'un reconeixement públic i permanent. I no parlem dels mataronins d'adopció dels que Joan Peiró és possiblement el més emblemàtic. I una bona ocasió per retre'ls un homenatge és aprofitar algun aniversari del seu naixement, defunció o d'algun esdeveniment remarcable.
Fet aquest preàmbul val a dir que el passat dia 12 d'abril es complien els 150 anys de la defunció de l'escultor mataroní de gran renom Damià Campeny (1771-1855), que va néixer al carrer d'en Pujol número 39 on hi ha una placa que ens ho recorda. Tan sols l'Institut d'Ensenyament Secundari que porta el seu nom s'ha recordat de l'efemèride.
Des d'aquest diari digital -quan tot just començava aquest any-, vam recordar en l'escrit Aniversaris del 2005 que a més del de Damià Campeny hi havia el del centenari del col·legi dels salesians i el de l'estació del ferrocarril. La intenció era doble: per un cantó informar als lectors de capgros.com de les efemèrides i per l'altra alertar a tothom perquè aquests esdeveniments no passessin desapercebuts.
Fins avui la ciutat de Mataró ha ignorat l'aniversari de la defunció de Damià Campeny. Els salesians, per la seva part, ja han tingut cura de celebrar el centenari del col·legi de sant Antoni de Pàdua. Ara resta tant sols esperar al setembre per veure si la ciutat i la RENFE se'n recorden dels cent anys de l'estació actual.
De tots els mataronins il·lustres només tres gaudeixen d'un cert privilegi. Em refereixo a les santes de Mataró Juliana i Semproniana (que no són a la Galeria de Mataronins Il·lustres de l'Ajuntament) i a Miquel Biada, el promotor del primer d'Espanya entre Barcelona i Mataró.
Les sants són les patrones de la ciutat bo i que no figurin al santoral editat pel Vaticà. De fet tant se val ja que el que importa és que els mataronins les honorin com a tal.
I a Miquel Biada cada any pel 28 d'octubre és motiu d'homenatge quan la corporació municipal i d'altres persones i entitats fan una ofrena floral davant del seu monument situat davant mateix de l'estació. Cal recordar que molts ciutadans van veure astorats com l'Ajuntament permetia la destrucció de la seva casa natal.
Crec que els nostres Mataronins Il·lustres penjats al sostre del primer pis de l'Ajuntament fora del Saló de Sessions on hi havien estat sempre mereixerien ser coneguts per tothom començant pels mataronins més joves, els estudiants. Caldria que les escoles portessin als seus alumnes a visitar l'esmentada Galeria i que es publiqués algun llibret amb la biografia de cadascun. Potser aquesta no seria una iniciativa, un esdeveniment popular però crec que el Patronat Municipal de Cultura ho hauria de fer.
Alguna cosa falla quan un poble s'oblida d'honorar els seus fills més il·lustres en moments com els que acabem de comentar.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve
Comentaris