Capgròs
Van ser dos homenatges complementaris, referits a dues èpoques molt diferents de la història recent de la ciutat, però molt sentits pels dos centenars de mataronins presents. Ahir dissabte dia 9 la capital del Maresme va homenatjar la societat Mestre Orts de Gaianes, que ha sigut l'orquestra de la Festa Major de les Santes des de 1980 fins l'any passat, i el compositor mataroní Honorat Vilamanyà, nascut a Ripoll el 1905 -ara fa cent anys- i mort a Mataró el 1963, que va desenvolupar una gran tasca musical a la ciutat.
L'homenatge tenia lloc ja que l'Ajuntament de la ciutat, per iniciativa de la Comissió del Nomenclàtor, ha decidit donar el nom de plaça de Gaianes a una plaça a la zona del Nou Parc Central i batejar com Auditori Honorat Vilamanyà la zona central de l'antic Parc, on s'acostumen a fer activitats musicals. Una manera de fixar el record d'aquests dos personatges -un de col·lectiu i l'altra individual- al terra mateix de la ciutat.
Un comiat però no per sempre
L'acte va començar a la zona del nou Parc que des d'ahir rep el nom de la banda alacantina. I des d'un primer moment tant catalans com valencians van voler deixar clar que es tractava d'un comiat, si, però que els llaços entre la petita població alacantina de Gaianes i Mataró són massa forts com per deixar que es marceixen en quatre dies.
Van prendre la paraula el director de la banda de Gaianes, José Miguel Rico, per expressar la satisfacció de l'homenatge rebut i justament per reclamar que no es perdi la relació. I l'alcaldessa de la població, Maria Ballesteros, després de recordar que el 15% de Gaianes -386 habitants- forma part de la banda, va assegurar que durant aquest temps Mataró havia protegit la població "com a un amic". El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, va assegurar que efectivament l'homenatge d'ahir no era el final de res i l'alcaldessa accidental, Pilar González, finalment va agrair a la banda la feina que havien fet per la ciutat durant més de vint anys. Finalment hi va haver un intercanvi de regals: Mataró va regalar a Gaianes una reproducció de la Venus d'Iluro mentre que Gaianes va obsequiar la capital del Maresme amb un escut de la població fet amb ceràmica.
Primer acte de l'homenatge a Vilamanyà
Els assistents es van desplaçar després en cercavila fins al nou auditori Honorat Vilamanyà, on es va explicar que aquest acte era el primer que s'organitzava conjuntament entre Mataró i Olot i Ripoll -les altres dues viles importants en la vida del músic-. En l'acte hi van prendre la paraula un dels fills de l'artista, Joan Antoni Vilamanyà, que va recordar l'admiració que alguns li van arribar a professar després que en un principi no donguessin per ell "ni dos cèntims", així com la vídua, Mercè Sala, que va agrair de tot cor l'homenatge als presents. Finalment, l'Agrupació Musical del Maresme va interpretar dues peces de Vilamanyà i la Banda de Gaianes va rubricar la tarda amb Paquito el chocolatero, La marxa mora i El baquetero, la cançó senyera del Desvetllament Bellugós.
Llegeix l'article sobre Vilamanyà de Josep Puig i Pla
El primer vídeo
El segon vídeo
El tercer vídeo
-
Anar a buscar a fora el que no hi havia a casa
Corria el 1979 i a Mataró hi havia un grapat de gent jove a l'entorn del Foment Mataroní que s'havia posat un objectiu entre cella i cella: posar la Festa Major de Les Santes al lloc on creien que es mereixia com a festa principal dels mataronins. Era el moviment 'Santes: fem-ne Festa Major', l'esperit del qual es va transmutar posteriorment a la Comissió de Les Santes, l'organ oficial convocat des del nou Ajuntament democràtic.
Entre les moltes dificultats que aquest grup trobava per poder rellançar la Festa Major de la ciutat hi havia la de trobar una banda de música nombrosa i de qualitat que contribuís a donar trempera als dies de festa. A Mataró, senzillament, no hi havia ningú que complís els requisits demanats -ser uns quaranta membres, per exemple-. De manera que el remei es va haver d'anar a buscar a fora. Els encarregats d'aquesta recerca i captura van ser l'actual regidor Pep Comas i la seva dona, Fàtima Soler, els dos membres del grup del Foment.
I la solució es va trobar ni més ni menys que al País Valencià, terra coneguda per les seves festes populars i l'existència d'una banda a cada poble. Després de visitar diferents pobles, Comas i Soler van anar a parar a la petita població de Gaianes, de només 400 habitants, on la banda de la Societat Mestre Orts els va sorprendre molt positivament. Vàrem assistir a les festes del poble i sense dubte eren el que buscàvem així que l'any següent ja van venir per posar ritme als principals actes de les Santes, recorda Comas. L'actual regidor d'Educació recorda aquells dies amb molta nostàlgia i assegura que trobar una banda adequada per la Festa Major de Mataró "va ser difícil; a més havia de recuperar l'energia de la festa Major.
Des d'aquell 1980 i fins l'any passat, la música de la Banda de Gaianes ha estat la banda sonora dels principals actes de la Festa Major de la Ciutat. La formació obria la Crida de Festa Major, marcaven el pas a les autoritats quan es dirigeixen a la Missa de Glòria i eren els actors principals del Desvetllament Bellugós. Amb prou feines cada any eren tres dies a la ciutat, però un temps suficient sempre per deixar bon regust de boca als mataronins. "Per gent com nosaltres són una cosa de tota la vida, hem nascut i crescut amb ells", assegurava per exemple ahir a l'acte d'homenatge Anna Gené.
Comentaris