Can Palauet i el Museu de Mataró acolliran, a partir de dissabte dia 19, una de les exposicions d’art més importants que s’han vist mai a la ciutat. Es tracta de “Torres-García. Darrere la màscara constructiva”, una mostra de 72 obres del pintor uruguaià Joaquín Torres-Garcia, considerat un dels artistes més destacats del segle XX, i que té ascendència mataronina. L’exposició, que s’ha presentat avui dilluns en roda de premsa, està organitzada per la Fundació Caixa Girona i l’Ajuntament de Mataró. No tant sols reuneix una excel·lent col·lecció d’olis, dibuixos i fustes de l’uruguaià, sinó que aporta nova llum en l’estudi de la seva trajectòria. L’art primitiu, com desvetlla la mostra, va exercir una enorme i vital influència en l’obra de Torres Garcia, una figura que històricament s’ha encasellat en el moviment constructivista.
“És una de les grans exposicions que es fan a Mataró en els darrers deu anys, una d’aquelles que ens agradaria que la gent no es perdés” ha afirmat el president del Patronat de Cultura, Sergi Penedès. Paraules que han trobat ressò en veu del president de Caixa Girona, Arcadi Calzada: “És una exposició molt important, mai se n’ha fet cap com aquesta sobre Torres-García, perquè ofereix una nova mirada sobre la seva figura”. Aquesta nova visió l’ha explicat amb tot detall el comissari de la mostra, Marc Domènech. El seu repte ha estat reflectir en l’exposició la trajectòria de Torres-García, per aquell públic que no conegui la seva obra, i alhora aportar noves dades sobre el pintor. “Fins ara les exposicions sobre ell han estat antològiques, molt generals, sense fixar-se en per què mai es va alinear amb les corrents artístiques dominants”.
Domènech ha destacat que “el primitivisme, juntament amb l’ordre i l’estructura (provinents del seu aprenentatge en el noucentisme) van ser els grans fils conductors de la seva obra”. Torres-Garcia s’interessa per tot tipus d’art primitiu, tant en l’àmbit teòric com en les temàtiques de les obres i les tècniques usades, cosa que li permet “questionar-se les tesis de l’art acadèmic de l’època”, segons Domènech. El comissari ha destacat que Torres García va ser una illa entre els seus contemporanis i que el seu primitivisme no tenia on emmirallar-se. “La majoria d’artistes van fixar-se en l’art primitiu per renovar-se formalment, però això Torres García no ho necessitava. Ell volia que l’art primitivista servís per unir l’home i el cosmos”, ha apuntat.
L’exposició, que ja es va poder veure a la Fontana d’Or de Girona entre els passats mesos de novembre i gener, compta amb 72 peces, força d’elles inèdites a l’Estat espanyol, provinents del Museu Torres-García de Montevideo, del Museo Patio Herreriano de Valladolid i de diverses col·leccions particulars. Els organitzadors han destacat que cada cop serà més complicat muntar exposicions com aquesta, ja que els col•leccionistes particulars són cada cop més conscients del valor de les obres de l’uruguaià. Tanmateix, en aquesta ocasió Domènech ha agraït la manera com tots els agents al voltant de Torres-García s’han bolcat perquè l’exposició pugui tirar endavant. “Torres García. Darrere la màscara constructiva” es podrà veure a Mataró fins al 17 de febrer. Posteriorment viatjarà a Múrcia, i també es possible que al llarg de l’any s’exhibeixi a Roma.
Pas fugaç per Mataró
Joaquín Torres Garcia (Montevideo, 1874 – 1949) és fill d’un mataroní emigrat a l’Uruguai, Joaquim Torres Fradera. Torres García emigra a Mataró als 16 anys i hi inicia la seva formació artística a través de l’Escola d’Arts i Oficis. Viu un any a la capital del Maresme i posteriorment es trasllada a Barcelona. El seu pas fugaç per la ciutat no ha impedit que el seu nom hi quedés lligat per sempre. La seva figura, per exemple, dóna nom a la Biennal de Pintura que organitza l’Associació Sant Lluc per l’Art. Aquesta mateixa associació va ser la que va posar en alerta l’Ajuntament de l’exposició sobre el pintor uruguaià que s’estava preparant a Girona. “Ha costat, perquè té una envergadura molt rellevant, però al final hem aconseguit portar l’exposició gràcies a la bona voluntat de tots els implicats”, ha destacat Penedès.
Penedès, amb Arcadi Calzada
Comentaris