Mataró deixa enrera l’”Agost”

Es pot ser el fan número u de Els Pets però les dades canten. Ahir divendres dia 2, la banda de Constantí va congregar al Parc Central de Mataró molt menys públic de l'esperat, unes vuit-centes persones, segons la Casa de la Música Popular. Algú parlava de la competència del Cirera Rock a escassos cent metres, altres de la falta de publicitat del concert i uns tercers de l'alt preu del concert –tot i que els organitzadors asseguraven que estava en la línia de la gira dels tarragonins-. Un públic, això sí, variat com a pocs indrets. Des de pares amb nens fins a adolescents, passant per joves i altres que enfilen la quarantena; mostra de la llarga trajectòria d'una de les bandes punteres del rock en català.

Sigui com sigui, també és incontestable que els tarragonins van oferir un concert impressionant, que va fer les delícies dels assistents. Una actuació generosa, de dues hores, on van sonar uns vint-i-cinc temes de la banda, fruit de l'elecció del públic a través de la seva web i d'una miniselecció del grup. El fet és que van sonar temes de pràcticament tots els discs, des de Vespre del primer, S'ha acabat del segon, Silenci Criminal del tercer, Jo vull ser rei del quart, Ulls de color de mel del cinquè, Hospital de Mar del sisè, Malacara del setè, Por, Tantes coses a fer, La vida és bonica del vuitè i Soroll, Agost, Feliç, La colla i Fàcil del novè. Segurament un dels millors repertoris que la banda ha interpretat mai. Fins i tot, els de Constantí van provar un tema inèdit, cosa no massa habitual dins la seva forma de fer.

La banda va sonar a la perfecció, excepte Gavaldà que després de tants dies de no cantar en públic –ell mateix se'n reia al principi- ja no es recordava de les cançons i a voltes desafinava un pel-. Joan Pau Chaves magnífic als teclats, potenciats per a l'ocasió amb la consegüent satisfacció pels melòdics. Jordi Picazos i Marc Grasas, efectius com sempre a les guitarres, el baixista Falin Cáceres tan rialles com sempre i Joan Reig també contundent com sempre –va cantar S'ha acabat, la mítica cançó que va escriure a mitges amb Gavaldà-.

Moments antològics: Jo vull ser rei, reclamada insistentment per un públic inusitadament antimonàrquic durant tota la primera part del concert. El final, com a la gira del Bon Dia, amb la cançó homònima, una part acústica del Bona Nit i una inèdita part elèctrica final del mateixa tema. Al final del concert, Gavaldà ja dirigia la tropa com si fos un sargent. I la tropa obeïa a tota hora. “Sou un públic collonut”, va tancar el cantant. Segurament ho va dir de veritat, malgrat que no hi havia ni la meitat de gent que les dues altres actuacions de Els Pets a Mataró.

Mira què n'ha dit el blogger Joan Safont
Mira què n'ha dit el blogger Francesc Amat