Mataró ciutat educadora?

Durant molts anys, els mataronins i les mataronines podien tenir la sensació que a la nostra ciutat es feien les coses bé pel que respecta a l'ensenyament. Eslògans com el “Mataró Ciutat Educadora”, la construcció d'escoles bressol, la singularitat del Miquel Biada (pràcticament dels pocs IES públics de titularitat municipal de Catalunya), i multitud d'iniciatives que semblaven que anaven en aquesta línia, així ens ho feien veure.

Malgrat això i a contracorrent, alguns denunciàvem que no tot s'estava fent bé. Durant anys, intentàvem traslladar el neguit i, perquè no dir-ho, el malestar dels pares que no podien accedir al centre escolar que volien pels seus fills i filles. Aquestes famílies es contaven per centenars, tant a les etapes de 0-3 i 3-6 no obligatòries, com a les etapes educatives obligatòries dels 6 als 16 anys. De la mateixa manera que durant aquests anys les taxes d'abandonament escolar i fracàs escolar a la ciutat eren de vergonya aliena i per sobre de la mitjana de ciutats com Mataró.

Eren els anys del totxo i la bombolla que ho aguantaven tot. El cofoisme era considerable i els responsables d'ensenyament a la ciutat es penjaven la medalla del “Ciutat Educadora”, fins a arribar a l'extrem que quan proposàvem millores com l'Observatori de l'Educació a Mataró, algú ens va negar tenir legitimitat per proposar-ho, i la resta ho va aprovar per compromís però sense cap acció per implementar-ho i tenir dades per poder incidir a l'ensenyament i la formació dels mataronins.

Explico tot això, perquè penso que cal posar les coses al seu lloc, introduir una certa racionalitat i reivindicar el que cal reivindicar, amb contundència si cal, però carregats de raó.

Sembla que algú torna a equivocar-se. Cal lluitar contra el tancament d'aules d'Infantil. Però, què succeeix amb la manca de places a Secundària? Pel curs vinent en calen 5 línies i pel següent 2 més, és a dir: s'han de crear abans del començament del curs 2017-2018, 7 noves línies de Secundària, el que comporta 2 Instituts nous, en 2 anys, missió impossible. I el més greu: aquests joves van néixer fa 12 anys. Més d’una dècada de passivitat, en els que no s’ha treballat de forma pro activa per cercar-ne una solució. Sorgeix doncs la pregunta: s'ha fet prou? S'ha sigut prou bel·ligerant amb els diferents Governs de la Generalitat que havien de construir aquests Instituts, l'actual i els anteriors, els de Convergència i els Tripartits?

El veritable problema el tenim a la Secundària. Volem barracons als patis de centres educatius que tenen més de 50 anys o que es va construir fa moltes dècades com a col·legis d'EGB i no com a Instituts? El més digne seria reconvertir centres de Primària en centres de Secundària, mentre es fa d'una vegada el centre de Secundària que cal a la zona est de la ciutat, on tenim l'Havana, el Palau i Rocafonda, amb una dèficit de places impropi de l'any 2016 i d'una ciutat com la nostra.

Per nosaltres, aquesta és l'aposta. Aquesta, i continuar amb la unitat d'acció que fa uns anys vàrem acordar a l'Ajuntament per fer front al maltractament que també en aquest tema, com en el sanitari, ha sotmès el Govern de la Generalitat a Mataró.