Mataró, capital catalana dels Tres Tombs

Mataró, el dia 5 de maig, serà la capital catalana dels Tres Tombs, amb la participació d'uns 300 cavalls i 120 carros provinents de 66 municipis d'arreu del país. Serà un gran esdeveniment folklòric per ressaltar i conservar una ancestral tradició catalana.

La tradició dels Tres Tombs, a la nostra ciutat, arrenca de finals del segle XVIII quan ja hi havia la confraria de Sant Antoni Abat i Sant Eloi, patró de traginers, el primer, i de l'art del foc (ferrers, manyans, llauners), el segon. Posteriorment es van separar pels volts del 1850.

Aquestes associacions o confraries nascudes al redós de les parròquies es convertirien en germandats de socors mutus, com a ajut als seus associats en cas de malaltia o als familiars en cas de defunció.

Al segle XIX, hi havia a la nostra ciutat dues germandats. La de la parròquia de Sant Joan i Josep (1886). I la de Santa Maria (1888). I les dues celebraven els Tres Tombs, per separat. Dies abans de la Diada s'elegien el banderer, els cordonistes i els capitans de rua. Es celebrava una missa solemne a la parròquia respectiva i la Junta i abanderats ocupaven els llocs preferents de l'església.

Acabada la missa tenien lloc els tradicionals Tres Tombs amb la benedicció de les bèsties davant la parròquia a càrrec del rector o del vicari. Els animals hi anaven ben nets i engalanats amb els arreus nous i brillants. Feien molt de goig veure'ls desfilar davant d'un nombrós públic.

A principis del segle XX, fa poc més de cent anys, els tres cavallers anaven vestits de gala i també els cavalls. I només hi participaven homes. Excepte un any que trobant-se de temporada a Mataró la família circense dels Frediani, la Regina Frediani, hi concorregué. Va ser la primera dona que hi participava.

També hi participaven cavalls, mules i ases que eren la majoria. A les masies també hi havia vaques, bens i cabres i aviram (gallines, pollastres i conills, oques, etc,). Tampoc hi mancaven a la benedicció de gossos, gats, algun lloro o fins i tot algun mico. Una Banda Municipal amenitzava els Tres Tombs que eren contemplats per milers de mataronins.

La tradició manava que aquell dia el banderer convidava als membres de la Germandat i als cordonistes a un bon àpat a casa seva.

I a la nit no podia faltar la celebració d'un gran ball que tenia lloc en sales d'espectacles (molt sovint a la platea del Teatre Clavé, o a la del Teatre Euterpe, degudament adornats per l'ocasió. S'hi tocaven peces per ballar dedicades al banderer, als cordonistes i altres participants.

Les dues confraries van continuar fins a principis de la postguerra, els anys 40 del segle XX, per acabar essent una de sola: La Germandat Antiga de Sant Antoni Abat, amb seu a la parròquia de Sant Josep.

Amb els anys degut a la disminució del nombre de pagesos i de la irrupció dels tractors per a les feines agrícoles, els Tres Tombs van entrar en crisi.

Actualment hi predominen els animals domèstics: sobretot cavalls d'equitació, i molts animals domèstics com gossos, gats, conills, ocells, hàmsters, tortugues, etc.

Els Tres Tombs d'arrels antigues del món rural ja no existeixen. La tradició, reciclada, es manté, adaptada als nous temps.

Tan de bo que l'elecció de Mataró coma capital catalana dels Tres Tombs afermi la celebració d'aquesta tradició.