Mataró, Bassat i Gaudí projecten l'art català contemporani al món

“No me’n sé avenir, com ha canviat tant!”. Marina Peña recorria ahir dijous la Nau Gaudí, ajudada amb una crossa, en el dia de la seva inauguració com a espai expositiu de la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani. “Volia veure com havien deixat el lloc on vaig treball durant 30 anys”, explicava Peña, que als seus 87 anys rememora l’època en què la Nau del genial arquitecte reusenc “era tan sols un magatzem”. Els treballadors de la fàbrica tèxtil de Ca l’Asènsio, com se la coneixia llavors, estaven situats en la planta superior d'una nau paral·lela, avui inexistent. “Encara hi ha els lavabos d’en Gaudí?” es preguntava aquesta mataronina, que ha dedicat tota una vida al tèxtil, fins no fa molt el gran motor de la ciutat. La decaiguda del sector va portar a l’abandonament del conjunt fabril i a la posterior restauració de l’emblemàtica nau, la primera obra de Gaudí, per a usos cívics. Malgrat que ja funcionava des de l’any 2008 com a telecentre, l’estrena com a museu és l’autèntic punt d’inflexió que ha de protagonitzar aquest edifici en el mapa cultural, i també en l’econòmic i social, de la ciutat.

Així ho va entendre Peña i els centenars de mataronins que es van donar cita a l’acte inaugural d’ahir dijous, que també va atreure nombroses autoritats polítiques. A la tarima ubicada a l’exterior de la nau hi van pujar el president del Parlament, Ernest Benach, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el Delegat del Govern, Joan Rangel. Tots ells a l’empara de la figura de Lluís Bassat, el publicista que fa tres anys va decidir amb l’alcalde Joan Antoni Baron que Mataró seria un bon lloc on exhibir la seva col·leccció dedicada a l’art català de la segona meitat del segle XX. Els discursos de tots ells, un pèl freds i amb un punt de míting electoralista propi d'aquestes dates, gairebé van obviar l’element purament artístic per enfilar-se a qüestions de país, de construcció nacional. Una missió a la qual projectes com el Museu Bassat inscrit en la Nau Gaudí hi tenen molt a dir. “En un món globalitzat, una nació sense estat com Catalunya ha d’exposar-se al món, cal que se’ns conegui arreu, i Gaudí i el nostre art contemporani ens ha d’ajudar a fer-ho”, va dir Benach. Tresserras també va incidir en aquesta idea. “El nostre país té mancances fruit d’una història torturada –va dir- però també tenim fortaleses, com ara una cultura potent en tots els àmbits, sobretot en el camp de les arts plàstiques i visuals”, cosa que Mataró ajuda a fer palès des d’ahir dijous .

El paper de la capital del Maresme com a puntal de la xarxa de ciutats mitjanes que, més enllà de Barcelona, constitueixen el “nervi de la nació”, en paraules de Benach, també va ser un dels temes recurrents en tots els parlaments. “Aquesta xarxa és un model de distribució territorial únic al món que ens defineix com a país”, va assegurar Joan Antoni Baron. Una idea que projectes singulars com el flamant museu han d’ajudar a reforçar. “Tenim una gran capital de projecció global, però al seu voltant comptem amb ciutats com Mataró que, com veiem avui, aglutinen talent i capacitat creativa”. Joan Rangel, per la seva banda, va destacar que el Museu Bassat “encaixa en la necessitat d’un canvi de model productiu” en el qual la cultura ha de tenir “un pes molt important”.

'Un producte inigualable'
Com no podia ser d’una altra manera, Bassat sí que va dedicar el seu torn de paraula a l’art, a les obres i als artistes que formen part de la seva col·lecció. Com ha repetit en nombroses ocasions, el publicista va defensar que l’art contemporani català “és comparable al millor art americà, anglès o xinès”. Un art al qual, segons ell, li ha mancat projecció internacional, més enllà de Picasso, Dalí, Miró i Tàpies. “Tenim un producte inigualable a les mans per poder difondre”, va apuntar, com el publicista que sempre ha estat. Bassat i la seva esposa, que dirigeixen la fundació que gestiona la col·lecció d’art, van rebre els agraïments i felicitacions de tothom. “Cal fer emergir una Catalunya d’èxit que s’expressa a través de persones com Lluís Bassat, que saben fer les coses i que articulen el país”, va apuntar el president del Parlament.