Mataró, al lloc on li pertoca

Després de la voràgine de la campanya durant les Eleccions Municipals, ara tenim els resultats. Ha guanyat CIU en número de vots, el PSC ha tret els pitjors resultats de la seva història a Mataró, el PP ha recuperat el 5è regidor y PXC ha substituït ERC al Consistori. Aquests serien els fets més rellevants dels resultats a Mataró. Per tant, ara queda un mapa electoral complicat. CIU governa en minoria, i el PSC no ho posarà gens fàcil per arribar a acords que beneficiïn la ciutat. Després de 32 anys al poder, la supèrbia dels socialistes pot perjudicar, i molt, la ciutat. Ja han dit per activa i per passiva que no volen pactar amb el PP. Em sembla perfecte, perquè el PP tampoc pactaria amb un partit que portava 32 anys governant, amb regidors que només saben viure de la política, i un grup que ha defensat l’endeutament constant del Consistori.

Durant les eleccions, el Partit Popular va ser durament atacat per les forces d’esquerres de Mataró. El motiu? Ser l’únic partit que va plantejar un canvi en el Pacte de Nova Ciutadania. Partits com ICV van demanar un cordó sanitari contra el PP i van titllar-nos de xenòfobs; i altres, com el PSC, van negar l’evidència: en alguns barris hi ha un problema greu de convivència i d’integració dels immigrants. Altres partits van girar el cap al problema. En canvi el PP, enlloc de girar el cap, va decidir donar la cara: ha plantejat propostes, solucions i canvis en el tractament del problema. Sempre he dit que aquell que es nega a parlar del problema és qui més responsabilitat té en el conflicte. No val només el diàleg, es necessiten mesures concretes, tractar tothom igual, i garantir que no es discrimina per nacionalitat. La realitat és que moltes vegades existeix una sensació de discriminació dels d’aquí envers dels de fora. Sigui certa o no la discriminació a favor dels immigrants, només amb diàleg no es soluciona. Es necessiten controls i sobretot, una forma de fer diferent, donat que les mesures utilitzades fins ara no han funcionat. En definitiva, un canvi que des del PP s’entén que passa pel canvi del Pacte de Nova Ciutadania.

Però abans de fer aquests canvis, ara mateix el que necessita Mataró és governabilitat, poder canviar tot allò que no funciona al Consistori. El nou govern té davant seu un repte molt difícil i important: demostrar que les coses a Mataró es poden fer de forma diferent i millor. Com he dit abans, els socialistes no ho posaran fàcil perquè no es mouen del seu model de ciutat per arribar a acords de ciutat. No saber adaptar-se i mantenir un model de ciutat que ha demostrat la seva ineficiència i el seu fracàs em demostra dues coses: que no tenen idees i que no s’estimen Mataró. És una sensació personal que tinc.

Però el problema més important que té la ciutat és l’atur. Hi ha unes 13.300 persones (un 20% d’atur aproximadament) que no tenen feina. Això són moltes famílies i és en aquest tema on s’han de centrar els esforços de l’Ajuntament, en generar ocupació. Però per aconseguir ocupació s’ha de tenir dues idees clares: la primera quin model de ciutat volem, en el sentit de desenvolupament econòmic; la segona, com liquidar el deute de 107 milions d’Euros que té l’Ajuntament. Mataró es troba entre els 50 ajuntaments més endeutats i no podem dir que no posa en perill certs drets i serveis bàsics dels ciutadans (com recentment va dir una destacada dirigent socialista en un programa de ràdio local). Un cop solucionats aquests dos problemes, es poden dedicar tots els esforços a lluitar contra l’atur a Mataró, perquè tenint un model de ciutat i no tenint deutes que posin en perill els seus serveis bàsics, podem generar la confiança per portar a Mataró al lloc on li pertoca, un lloc destacat dins del municipalisme català, i per què no, dins del municipalisme d’Espanya.