Un tret comú defineix els tintinaires de raça. Recorden haver gaudit de petits amb els còmics i, d’adults, haver redescobert els valors implícits en les aventures del periodista i el seu gos Milú. Molts tintinaires tenen entre 45 i 55 anys, i miren d’inculcar la passió als seus fills. Els adolescents tenen ara molta oferta de còmics i propostes com el Manga els ha robat terreny. Però les històries de Tintin encara poden connectar amb els joves i parlar-los de valors universals, com l’amistat, la sostenibilitat o el respecte per altres cultures. Els aficionats n’estan convençuts i per això, des de fa quatre anys, organitzen una trobada que té, entre els seus objectius, transmetre la passió per Tintín entre la canalla. Aquesta trobada, organitzada per l’associació TintinCat, tindrà lloc diumenge dia 26 a Mataró. L’acte compta amb el suport de Caixa Laietana i de l’Ajuntament.
El mataroní Quim Martorell és l’entusiasta tintinaire que ha fet possible que aquesta cita tingui lloc a la ciutat després de les trobades de Martorell, Sabadell i Figueres. Martorell, un dels membres més antics i actius de TintinCat, recorda haver descobert els còmics de Tintín amb set anys. "Em va entusiasmar, vaig sintonitzar amb el personatge”, explica, recordant que els còmics de Tintín i Cavall Fort “eren la única forma d’aprendre català en aquella època".
“De gran retrobes els valors que havien quedat relegats, però també te n'adones que hi ha molts aspectes de cultura que els has après de Tintin”, explica Martorell, que enumera els “valors universals”: “Tintin encarna el bé, l’amistat, la noblesa, treu l’entrellat de les coses en positiu, sempre diu la veritat...”. Per aquest mataroní, Tintín és un reflex de la personalitat del propi Hergé, que va voler parlar “de l’utopia d’un món millor”. Però si es tracta de triar un dels personatges, es queda amb el capità Haddock, “que beu i rondina” i representa “una vessant més humana”.
Victor Niubó és el president de TintinCat. “Que perquè m’agrada Tintin? Perquè parla de l’amistat, la fidelitat i el respecte per altres cultures. Les seves aventures ja parlaven de la sostenibilitat i de la multiculturalitat. Perquè defensa les causes justes. I tot adornat amb un sentit de l’humor molt bo i un dibuix de qualitat”, explica. El president de TintinCat recorda com va crear l’associació: “Va sorgir d’un grup de gent que havíem llegit Tintin de petits i d’adults van descobrir-ne noves virtuts”.
En aquest lustre, TintinCat s’ha dedicat a divulgar i estudiar l’obra d’Hergé i preservar i catalogar el patrimoni tintinesc català. Entre les activitats, l’associació organitza xerrades i conferències i edita una revista semestral. Però sobretot, TintinCat s’ha convertit en lloc de trobada d’una colla d’aficionats que va en augment. Compta amb més de 300 socis –una vintena són del Maresme- i l’èxit de les trobades anuals fan pronosticar que l’afició anirà a més. L’adaptació de Tintin que prepara Steven Spielberg contribuirà a renovar l’interès pel personatge.
Mentrestant, els aficionats catalans treballen per acostar el món de Tintin als nous públics, a través d’iniciatives com la Trobada de Tintinaires. La trobada, que tindrà lloc diumenge dia 26, es planteja com una jornada lúdica i festiva. Durant tot el matí, a la plaça Santa Anna, s’hi farà una mostra i intercanvi d’objectes que aplegarà tan a col·leccionistes com a aficionats. A més, hi haurà un taller de dibuix per a la canalla, actuacions del traginer de contes Pep Duran, de l’Agrupació Musical del Maresme i de l’Aula de Teatre. Aquest matí festiu està pensat sobretot, per atreure el públic jove: “podem introduir la canalla en la lectura a través dels còmics d’en Tintín”, explica Niubó. Per la tarda, s’ha organitzat una conferència a càrrec de les germanes Gual en què explicaran la seva teoria sobre els orígens de Tintín a Tarraco. Després, l’escola de Música El Carreró oferirà un concert de cançons que apareixen als còmics de Tintín.
L'exposició
Paral·lelament, des de dissabte dia 26 fins el 16 de novembre, es podrà visitar una exposició d’objectes a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana. Els objectes formen part de les col·leccions de Can Tonet i Suñol. La de Can Tonet està formada per 900 peces de les quals més de 700 es podran veure a Mataró. Serà la primera vegada que la col·lecció es pot veure fora de la seva ubicació a una masia de la Garrotxa “que s’ha convertit en un santuari tintinaire”. També es podran veure objectes de la col·lecció Suñol, de Tiana. Coincidint amb la inauguració tindrà lloc una xerrada sobre “els viatges de Tintín” a càrrec de David Baker, de TintinCat. A més, els comerços del centre se sumaran a la trobada decorant els aparadors amb objectes i motius sobre Tintín. També la biblioteca Pompeu Fabra oferirà una selecció del fons de còmics de Tintín, així com organitzarà una tertúlia literària específica.
-
El cartell
Els cartells de les quatre trobades de tintinaires tenen en comú que s'inspiren en personatges dels còmics de Tintín. El de Mataró, obra de la il·lustradora col·laboradora de Cavall Fort Laura de Castellet, està inspirat en una vinyeta que apareix a l'àlbum L'orella trencada. En la vinyeta original, el personatge, un conserge de museu, treu la pols a una màscara africana. En l'adaptació per al cartell, la màscara s'ha substituït per l'escultura mataronina de Laia l'Arquera.
-
Comentaris