Mataró a 4 anys del VI centenari de l’autogovern local

Potser alguns estimaran grandiloqüent titllar de revolucionari el que va passar a Mataró el 1419, però com definir un procés, persistent i amb episodis de violència, per aconseguir amb una reforma radical i duradora del marc legal preexistent que millorés la llibertat civil i col·lectiva, la seguretat i la protecció jurídica front els abusos i arbitrarietats del poder polític i la consecució de l’autogovern local en forma del Consell de la Universitat (la institució des de 1716 coneixem amb el nom d'Ajuntament) ?

Sovint s’ha analitzat la incorporació de Mataró a la Corona, amb el simultani alliberament de la jurisdicció feudal i naixement del Govern del Comú de 1419, com el fruit d’una política del Rei per afeblir el poder dels senyors feudals i enfortir el patrimoni de la Monarquia. Aquesta interpretació té elements que ajuden a explicar el què va passar, però sobreestima, al meu parer, el paper de la lluita pel poder jugat entre poderosos (rei contra senyors feudals) i subestima el paper d’una revolució política subjacent produïda a nivell popular i nascuda, al meu parer, d’una revolució en la teologia política d’Occident per la cristianització del redescobert zoon politikon aristotèlic (però això ho podem discutir amb més calma i deteniment amb els que hagin "sobreviscut" a una afirmació que no es deixa amb facilitat ser reconvertida a tuit).

Entre 1389 i 1390 va haver-hi al terme del castell de Mataró una revolta popular contra les pretensions del seu senyor d’exercir el dret feudal dit de “recolleta” que va comportar fins i tot un assalt al castell. A partir d’aquest moment veiem els habitants del terme actuant col·lectivament i molt ben organitzadament contra el senyor feudal per redimir-se d’unes obligacions que es consideren ja intolerables (les de fer jornals i obres a lliure decisió del feudal a favor del castell, les limitacions a la lliure residència, les discriminacions jurídiques entre homes per formar part del Sagramental, la milícia que coneixem com a sometent...) Cap a l’any 1414 el castell de Mataró és assaltat, incendiat i arrasat de dalt a baix per un assalt popular que va anar acompanyat de la destrucció del monopoli feudal del forn i la tala total dels fruiters i vinyes del castell.

Sense aquesta revolta i esforç econòmic populars, Alfons el Magnànim no hauria pogut dictar el 27 de juny de 1419, d’aquí a quatre anys en farà 600, a les Corts celebrades a Sant Cugat la incorporació de Mataró a la Corona amb el conseqüent naixement del Consell/Ajuntament per a regir, administrar los béns públichs e emoluments e altres cosas del dit terme públicas.

Aquest article és un petit homenatge al gran promotor de la història local i millor persona Manel Salicrú i Puig. Et trobarem a faltar Manel.