Mascarell lamenta la manca d’ambició en la política cultural catalana

L’exconseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, es va mostrar molt crític ahir dijous amb la manca d’ambició de la política cultural catalana, en la conferència inaugural del cicle “Amenaces i oportunitats en el nostre país, avui”, organitzat per Òmnium Cultural. Després d’una extensa xerrada en què va repassar la situació de la cultura catalana en l’actualitat, Mascarell va concloure que les polítiques culturals “no han estat a l’alçada de les oportunitats que ha tingut el país”. Davant una trentena de persones, l’actual conseller delegat de RBA va lamentar que la cultura “ha estat en la lateralitat de la vida política” de Catalunya. “La cultura no és un ornament, sinó un fonament de la vida d’un país. S’equivoca qui cregui que el progrés cultural està deslligat al progrés social”.

Mascarell, en el seu to crític, va fer servir l’ironia per relatar la poca importància que té la cultura en la política catalana, en referència al seu passat de conseller. “Quan inverteixes en fer un kilòmetre d’autopista tothom t’aplaudeix. Però quan demanes diners per fer una nova biblioteca, que costa només un 1% que aquell kilòmetre, sembla que estiguis arrencant el queixal del seny al Govern”, va afirmar. El conferenciant va apuntar que la principal feblesa de Catalunya ha estat la seva “manca de convicció” i que cal una “coalició de convençuts” que tinguin clar “que hi ha més oportunitats que amenaces”. Mascarell va recordar que el nou Estatut es pioner al considerar la cultura com a “dret fonamental a l’estat del benestar”. “Ara tenim una gran oportunitat de creure’ns allò que vam aprovar”, va reiterar. Per a Mascarell, la fórmula idònia per al futur passa per “impulsar polítiques culturals adients, fixar-nos en el nostre entorn, consolidar l’aliança públic-privat i saber ser més ambiciosos”. També va alertar que per encarar el futur primer cal conèixer millor el nostre passat. “És el subsòl propi d’un país, que configura marcs de referència acceptats com a elements que tots compartim”. “Tot plegat depèn de nosaltres mateixos”, va concloure després d’una hora de conferència.