Martí Ansón reconstruirà Can Fàbregas al desert de Nou Mèxic

Reconstruir totxo a totxo Can Fàbregas en ple desert de Nou Mèxic a escala 1:25. Aquest és el propòsit de l’artista mataroní Martí Anson, un dels 26 participants a la setena edició de la Biennal d’art de Santa Fe (EEUU). El projecte porta per títol “Martí y la Fábrica de Harina” i compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior (SEACEX). “Vull fer una rèplica petita de Can Fàbregas amb les meves pròpies mans. No soc paleta, ni m’ajudarà ningú, així que no sé com sortirà”, explica Ansón. L’artista defineix el projecte d’”irònic” i reconeix que té un punt d’absurditat: “És més una qüestió d’actitud, l’edifici en realitat és secundari”. constata l’artista. El seu objectiu, afirma, és apoderar-se de tot el què ha passat amb la fàbrica (“Com va fer Ventdelplà, que va incorporar-ho als seus guions”, recorda) i traslladar-ho a l’àmbit artístic.

El seu interès radica en situar a escala internacional una problemàtica local, l’afer Can Fàbregas i l’arribada del Corte Inglés. “Al traslladar-ho a un altre llenguatge, la qüestió pren una dimensió diferent, un conflicte local es converteix en una qüestió que afecta a tot arreu”. Ansón ha seguit amb molt d’interès tot el procés que ha viscut l’antiga Farinera. “És una història molt divertida. Ara la tirem a terra, després salvem la xemeneia, desplacem la fàbrica, la tornem a muntar. Tot és una gran anècdota”, explica. No és el primer cop que s’inspira en la fàbrica per alguna de les seves creacions; el setembre de 2007, responent a un encàrrec de la revista cultural Benzina, va recopilar titulars de premsa sobre el trasllat de Can Fàbregas i va reconstruir tot el procés amb maquetes fetes de fang. “Políticament, el meu ídol és Ramon Bassas [el regidor d’Urbanisme]. És un artista de cap a peus. La seva actitud i la de l’Ajuntament en tot aquest procés ha estat molt divertida”, comenta amb ironia Ansón.

Tot i el to bromista amb que defineix el seu projecte, Ansón assegura que es pren “molt seriosament” el projecte. “Però si li dons un punt d’ironia, és molt més interessant”. La problemàtica política inspira Ansón. “Si em proposen una altra exposició, faré un transvasament d’aigua. Les fantasies polítiques són boníssimes”. L’edifici que construirà a Santa Fe, si aconsegueix que es mantingui de peu, tindrà una mida similar “a la d’un garatge” i ja té un pla d’usos per quan s’acabi la Biennal. “La seva propietat passarà al municipi de Santa Fe i segurament l’utilitzaran de material de jardineria”.

Ansón oferirà una roda de premsa sobre el projecte divendres, 18 d’abril, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, i també en farà una presentació pública el pròxim 7 de maig al centre de creació de Can Xalant de Mataró.