Marta Duran evoca les guerres dels seus familiars amb 'Jardins de silencis'

Els diferents conflictes bèl·lics de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX –Guerra Civil, Primera Guerra Mundial, Guerra de Cuba, el conflicte d’El Aaiun- van afectar profundament la família de la pintora mataronina Marta Duran. Germans i tiets de la seva àvia es van veure obligats a marxar de casa fusell en mà per jugar-se la vida en el camp de batalla, fins i tot a ultramar. Alguns no en van tornar. L’artista té un record per tots ells a l’exposició Jardí de silencis’, que s’inaugura aquest divendres a Ca l’Arenas, dins del cicle ‘Art i guerra’.

La Sala 1 de la casa del carrer Argentona mostrarà diversos quadres dedicats a aquests familiars i a tota la gent de la seva generació. Obres com “Jardí mutilat” que rememoren la Gran Guerra, o ‘Camí sense retorn’, sobre el viatge de dos dels tiets de l’àvia a combatre els americans a Cuba. Eren escultors, i treballaven a la Sagrada Família de Gaudí. Només un d’ells va tornar de la fatídica guerra colonial. “El van empresonar, però entre reixes es va dedicar a fer escultures amb el sabó que els donaven per rentar-se. Va caure en gràcia i el van acabar alliberant”, explica Duran. Un altre dels quadres que integren l’exposició recorda el familiar que va marxar al Sàhara als anys 20, a lluitar al conflicte d’Al-Aiun, on s’hi va estar més de tres anys. “El van reclutar amb espardenyes”, destaca l’artista. L’obra es titula 1926-2010, com a mostra d’un conflicte que està enquistat (l’any passat El Aaiun va patir noves revoltes). Tots els quadres són inèdits, excepte un de gran format que dóna títol a la mostra. Es tracta d’un gran jardí deixat de la mà de Déu, ple de plantes que creixen en el desordre. Un símbol de l’abandonament, de l’adéu a la llar, i de l’inici a un camí incert.

A més de la mostra de Marta Duran, Ca l’Arenas també viurà una altra inauguració aquest divendres. Concretament, dedicarà una de les seves sales a recordar les primeres exposicions al Museu de Mataró de Jordi i Jaume Arenas, entre els anys 1944 i 1946.