Capgròs
Maria Rovira sent que Mataró no l'ha tractada bé. Té motius per pensar-ho, sobretot arran de l'amarg final de Trànsit com a companyia de dansa resident a la ciutat. La prestigiosa ballarina i coreògrafa va deixar la capital del Maresme, la seva ciutat natal, després de tancar en fals un projecte que l'havia il·lusionat moltíssim. Però després de tres anys a Colòmbia, un dels molts països llatinoamericans on ha viscut i exercit la seva professió, ha decidit tornar. Ho fa precisament quan es compleixen 30 anys de Trànsit, nom pioner en la dansa catalana, i amb dos projectes molt ambiciosos en ment: "vull crear una companyia de dansa maresmenca amb vocació internacional; i impulsar un festival de dansa al territori que doni cabuda a noms de prestigi d'arreu del món" assegura.
“Trànsit va ser una companyia pionera en el panorama català”
Nascuda l'any 1963, tenia poc més de 20 anys quan va impulsar la companyia Trànsit Dansa, amb seu a Mataró. Ho va fer en paral·lel al seu aprenentatge, que la va portar de l'institut del Teatre a l'Escola de Merce Gunningham de Nova York o la Maison de la Danse de Lió. Trànsit va ser "una companyia pionera en el panorama català", com recorda la mataronina, cosa que la va portar a participar a festivals com el Dansa Catalunya o l'Eurodanse de Mulhouse (França). Els seus inicis van ser en un lloc ben inusual: la discoteca Factoria, a la Ronda Barceló, que no només era un santuari per a noctàmbuls, sinó que durant el dia obria les portes a Rovira i la resta de ballarins per assajar les seves coreografies.
La companyia dirigida per Maria Rovira va signar un conveni l’any 2006 amb l’Ajuntament i la Generalitat, per convertir-se en companyia resident a Mataró. El consistori i el govern català es comprometien a subvencionar Trànsit, que a canvi treballaria per fomentar el món de la dansa a la ciutat amb diverses iniciatives. Però la situació legal de la companyia a Mataró va ser molt confusa, i finalment l'any 2012 es va fer oficial que el conveni era paper mullat per un "problema administratiu", segons va al·legar l'Ajuntament. Trànsit va quedar a l'estacada, i Rovira va acabar deixant la ciutat, del tot decebuda. "Ens vam sentir molt maltractats", explica Rovira.
“L’espectacle per al Grec serà una reflexió crítica sobre el mar Mediterrani”
La ballarina i coreògrafa mataronina ha passat els darrers tres anys a Medellín, com a director artística del Ballet Folclórico de Antioquia. Un pas més en la seva llarguíssima experiència a Llatinoamèrica: també ha treballat a països com Mèxic, Costa Rica, Veneçúela, Paraguai, Uruguai, Argentina o Xile. I, sobretot, a Cuba, amb el prestigiós Ballet Nacional de l'illa caribenya, on Rovira va ser tota una celebritat durant la dècada dels 90. "Vaig sopar fins a tres vegades amb Fidel Castro", recorda. En una època especialment dura per a l'Illa, el "Período especial" on l'aïllament era gairebé total, Rovira i els seus ballarins havien de treballar gairebé amb una sabata i una espardenya. "Vaig aprendre que si podíem tirar endavant en aquelles condicions, seria capaç de fer-ho en qualsevol altre lloc i circumstància", rememora.
Més experiències a Llatinoamèrica
Rovira, que l'any 1998 va rebre el Premi Nacional de Cultura que atorga la Generalitat, ha tornat ara a la seva ciutat, però manté els seus lligams artístic amb l'altra riba de l'Atlàntic. Aquest mes d'octubre té previst tornar a Cuba perquè la mítica ballarina Alicia Alonso, del Ballet Nacional, vol portar un dels espectacles més coneguts de la mataronina, 'El salt de Nijinsky' al Festival Internacional de Ballet de l'Havana. Es tracta d'una de les cites de dansa més prestigioses de l'Amèrica Llatina, i la propera edició serà molt especial ja que per primer cop hi prendran part companyies nord-americanes, gràcies al "desgel" de les relacions entre el govern d'Estats Units i el règim cubà. Rovira també té previst portar properament El Salt de Nijinsky al Teatro del Lago, a la Patagònia xilena, un espectacular recinte on també s'hi celebra un festival de dansa de renom.
El cubà Carlos Acosta, que va ser primer ballarí del Royal Ballet, acaba de crear la seva pròpia companyia, Acosta Danza, i ha demanat a Rovira que els prepari una coreografia per a l'estrena sota el nom provisional de 'Babel'. No li manquen projectes a Rovira, però el més ambiciós de tots és un espectacle que li ha encarregat el Festival Grec per al proper estiu. Rovira explica que serà "una reflexió i una crítica sobre el mar mediterrani, partint de l'Odissea d'Ulisses i oposant-la al viatge que han de fer avui molts refugiats". La ballarina assegura que el mar era el que més va trobar a faltar durant els tres anys a Colòmbia. "Vaig tornar a Mataró al gener, i el primer que vaig fer va ser llançar-me a l'aigua", constata. La dansa i la música mediterrània d'arrel seran els protagonistes del muntatge.
“Cada regió té la seva pròpia companyia, doncs el Maresme no pot ser una excepció”
Però el seu principal repte és a casa, a Mataró i el Maresme. Malgrat que el projecte de Trànsit no va reeixir, Rovira creu que a la ciutat i a la comarca hi ha camí per recórrer en l'àmbit de la dansa. "Cada regió té la seva pròpia companyia, doncs el Maresme no en pot ser una excepció", assegura. Pel que fa al festival que vol promoure, de moment és una idea que està a les beceroles, però confia que la gran quantitat de contactes que té a Europa i a l'Amèrica Llatina, fruit dels seus més de 30 anys de trajectòria, l'ajudaran a atreure un cartell de primer nivell que situï el territori en el mapa europeu de la dansa.
Comentaris