Mari Carmen Pérez es converteix en la Rociera Mayor de la Romería 2006

Tretze anys sobre les tables d'un escenari li han valgut a la mataronina Mari Carmen Pérez per ser escollida Rociera Major de la Romeria 2006. Als seus disset anys, aquesta jove bailaora de La Armonía està d'allò més satisfeta amb el que significa el títol: “Ja m'hi vaig presentar un any i no ho vaig aconseguir, així que aquesta vegada estic molt feliç per poder ser una de les protagonistes d'una cita flamenca com aquesta”.

Un dels criteris a l'hora de triar rociera és la indumentària, com explica Pérez: “És un vestit específic per a aquestes dates, amb molts voltants i de colors molt alegres i els complements són la peineta, les arrecades i les flors”. Amb un vestit taronja de ribets blaus, aquesta estudiant de les Escoles Freta va aconseguir el guardó d'entre més d'una vintena de candidates que es van presentar al certamen el passat cap de setmana.

La seva homòloga en categoria infantil va ser Lídia Jurado, de set anys, sense oblidar les dames d'honor majors –Rocío Echeverría i Anabel Torredeslot- i les petites –Cristina López i Jaira Gómez. Totes elles demostraran aquest cap de setmana el que han donat de sí tants mesos de preparatius i assaigs, estrenant els balls que han muntat especialment per la trentena edició de la Romería.


Més que una afició
Com moltes altres mataronines, les rocieres dediquen diverses hores de la setmana a assajar i reserven els caps de setmana per les actuacions. "M'apassiona el ball, no és només un hobby com alguns em diuen, perquè no podria imaginar la meva vida sense ballar", explica la Rociera Mayor. Els balls en què més gaudeix són aquells que impliquen intensitat, quan l'expressió de les mans, els braços i el rostre transmeten a la gent un sentiment.

En qualsevol cas, Mari Carmen Pérez ha portat des de sempre el flamenc a la sang i per això no descarta anar més enllà: “Estic pensant treure'm el títol per poder donar classe als nens petits, m'agradaria ensenyar-los què és el món del flamenc com jo ho he après”. Però fins que arribi aquest dia, la mataronina haurà de seguir treballant: “Em queda molt per aprendre, sento que puc evolucionar encara molt més”.