Entrevista 3 Viles
Entrevista 3 Viles

Trobada amb l'escriptora Montse Barderi, a la Biblioteca Can Milans

Entrevista amb Montse Barderi, que forma part del jurat dels premis Prudenci Bertrana i Josep Pla.

En el marc de la iniciativa Lletres en viu, la Biblioteca Can Milans ha organitzat una trobada amb l'escriptora Montse Barderi, el dissabte 12 de novembre a les 11 h. Escriptora, titulada en filosofia i periodisme, i especialista en estudis de gènere, és autora de deu obres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la UB, subdirectora amb Fina Birulés del X Simpòsium Internacional de Filòsofes IAPh, és patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, i forma part del jurat dels premis Prudenci Bertrana i Josep Pla. L'any passat, el 2021, publicava 'La vida autèntica'.

Quan sorgeix la teva passió pels llibres?
Ve de quan era petita, la meva germana Núria, vint anys més gran que jo, es va separar i se'n va anar a l'estranger durant força anys, va deixar al bar dels meus pares -on jo vivia i treballava des de ben jove- una caixa plena de llibres.
Com que la trobava a faltar molt, vaig començar a mirar com un pont cap a ella tots aquells llibres, així que amb 8/9 anys vaig llegir des de l'Informe Hite, a Delibes, a Lobsang Rampa, Montserrat Roig i especialment a Lorca.

'La vida autèntica' és la teva darrera obra, la novel·la que consideres més important en la teva carrera literària. Per què?

La considero la més important perquè és la primera que faig amb consciència d'escriptora, és a dir, mirant de tenir ofici sense perdre mai la passió d'escriure. Controlant el procés, el que vull dir, com ho vull dir i a la vegada gaudint molt. És una obra més complexa, més treballada, una obra que per mi era important perquè just abans havia guanyat el Prudenci Bertrana per un llibre molt autobiogràfic ('La memòria de l'aigua'), i 'La vida autèntica', en canvi, és una obra totalment de ficció basada en el Cyrano de Bergerac. No renego de cap obra, i totes són molt importants, però cadascuna també marca el següent pas, entenc l'escriptura com un camí, de fet l'entenc com un procés espiritual, de fer llibres però fer-me jo també a través dels llibres.

En alguna ocasió has explicat que quan eres adolescent escrivies cartes d'amor per a altres persones. Hi ha una part d'autobiografia a la novel·la?
Sempre hi ha detalls, moments, situacions que barreges en una obra de ficció. En aquest sentit, és cert que m'encanta escriure cartes, és una gran manera de dir què ha passat, veritablement què has sentit, com ho has viscut. No hi ha res important de la meva vida que no hagi escrit una carta, em sembla molt superior al WhatsApp, a una trucada o fins i tot a un cafè. Amb la carta emmarques el món, l'expliques i dius veritablement què et passa.

La vida autèntica va més enllà d'explicar un triangle amorós, en ella hi apareixen també la filosofia i el gènere, precisament les teves especialitats.
Bé, a mi sobretot m'agrada apartar-me de la vida i pensar sobre el viscut, en aquest sentit he volgut fer precisament això amb la novel·la, fer un capítol d'acció i un altre de reflexió, nuar teoria i vida, fusionar pensament i experiència. La vida en directe em sembla molt intensa i la manera més humana de viure-la és fer un pas enrere i mirar-la amb una certa perspectiva.

Com arribes a Caldes d'Estrac?
Hi arribo fa uns anys, a través d'uns amics, m'hi enamoro i ara fa un any he tingut la possibilitat de tenir-hi casa tot l'any i no hi ha setmana que no vingui. Faig allò que en dic un 4/3, és a dir, 4 dies a Sabadell i 3 aquí. Faig paddel surf a Sup Caldetes al passeig dels anglesos, compro els llibres a l'estanc llibreria Daima, faig la meva pizza a l'Estrac i no em perdo una exposició de la Fundació Palau i, evidentment, cap Poesia i +. No paro d'agafar llibres de la biblioteca de Can Milans amb la seva directora, la Tamara, que és fantàstica. M'agrada molt també anar al balneari del poble. A més, hi tinc amics i persones que admiro com l'Anna Maluquer, l'Agnès Marquès, el Jordi Cornudella. Què més vull? Només podria demanar ser-hi cada dia de l'any. Per mi és el racó més bonic i especial de la terra.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive