Tretze pobles s'alien per combatre les plagues d'insectes en espais públics

Tretze municipis del Maresme, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat, han elaborat un model de plec de clàusules per a la contractació de les empreses que realitzen els controls de plagues en espais municipals. En aquest document tipus s'estableixen algunes obligacions a les empreses que els ajuntament contracten per fer front a les plagues. Fins ara, aquestes empreses estaven acostumades a aplicar els seus propis criteris.

L'objectiu és dirigir el sector cap a un model de "qualitat", "segur" i que sigui "respectuós amb el medi ambient". Un dels membres del grup de treball que ha dut a terme aquesta iniciativa és el tècnic de Protecció de la Salut de l'Ajuntament de Mataró, Miquel Alís, que entén que cal limitar l'ús de plaguicides en benefici d'altres remeis menys nocius per al medi ambient. La prioritat és fer controls preventius que evitin les plagues i no s'hagi de recórrer a la química per combatre-les. Es proposen, doncs, mesures físiques com la instal·lació de teles mosquiteres o trampes mecàniques, l'aplicació de productes biològics o la reparació d'instal·lacions com pugui ser el clavegueram, que faciliten la proliferació de les plagues.

Pel que fa al tipus de plagues, Alís ha destacat que aquest és un món "complex i canviant", per la qual cosa cal estar pendents a les noves espècies que neixen o que arriben a Catalunya degut als moviments de persones i mercaderies d'arreu. Alís comenta que actualment, un d'aquests "nous" bitxos és la panerola americana, amb una gran capacitat de desplaçament gràcies a les seves ales.