J. Camero

Albert Calls

Teresa d’Arenys: Poesia i resistència cultural

Perfils dels protagonistes de la minisèrie 'Nosaltres, els maresmencs'

“No sé si es pot dir en un lloc públic això, però quan era jove jo volia ser de la guerrilla”, ens assegura un matí de setembre a casa seva, on l’anem a veure, Teresa d’Arenys, poeta, patriota i amant del país, traductora meticulosa i escriptora d’obra lenta i revisada, fins a l’autorigor més exigent.

La resistència que invoca Teresa d’Arenys és un dels puntals d’aquest país: la defensa de la llengua i de la cultura contra els enemics constants que volen fer-la desaparèixer, esborrar-la del petit gran racó del mapa que té i que es veu, ofèn als que ni l’entenen ni la volen rica i plena.

La Teresa d’Arenys és, per això, la darrera d’una nissaga en extinció, amb cada cop menys integrants que es veuen abocats a l’exili interior de la paraula, del poema, a viure en els límits de la cultura.

Teresa d’Arenys (1952) és el pseudònim literari de Teresa Bertran Rossell, d’Arenys de Mar. Autora d’una obra curta però molt intensa, destaquen els reculls poètics Aor (Premi Amadeu Oller 1976), Onada (1980) i Murmuris (1986). Ha traduït Dos Rèquiems, de Rainer Maria Rilke (1997) i Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (1999. V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica, Cadaqués a Quima Jaume, l’any 2000). La novel•la El quadern d’Agnès Solà (2001) o plaquets com La requesta i el refús. Poesia tuarega (1996), també versionada per ella i el petit poemari Hores (2007), completen el treball d’aquesta autora, entrellaçat molt sovint a l’obra plàstica i amb segell propi del seu company, Enric Maass.

L’escriptora i sobretot poeta viu als marges, dedicada al preciocisme del seu treball: la bona literatura no té pressa ni acepta pressions. A Ia minisèrie Nosaltres, els maresmencs, repassem amb ella els anys 70 i 80, l’evocació de l’intel•lectual i activista cultural Valerià Pujol i el Grup de la Font del Cargol, amb l’epicentre a Premià de Mar. Amb la Teresa arrelem a fons l’essència de la comarca, “la Maresma per a ella”, el mar, el paisatge, l’Arenys d’ara i el de sempre, travessat pels rials i la consistència perdurable de la paraula poètica i la vida.

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive