Satisfacció dels organitzadors de la Fira del Càntir tot i la crisi

Balanç positiu de la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d'Argentona, que va tancar portes aquest diumenge. Tot i que encara perduren els efectes de la crisi, els organitzadors destaquen que la també coneguda com a Fira del Càntir manté el nombre de visitants -entre 50.000 i 55.000-, i que segueix sent punt de referència per als apassionats del món de la ceràmica. Els col·leccionistes segueixen desplaçant-se fins al municipi maresmenc per trobar la peça que cerquen i per la que estan disposats a invertir centenars d'euros. A més, el 'Cantir de l'Any', un model jaspiat i en forma de tap procedent de Piera (Anoia), està tenint una excel·lent acceptació entre el públic.

El director del Museu del Càntir i de la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d'Argentona, Oriol Calvo, ha reconegut en declaracions a l'ACN que el context econòmic actual "no és el millor moment per fer una fira com aquesta". Malgrat això, afirma que estan "contents" pel fet que el certamen se'l consideri encara un dels de referència de Catalunya i l'estat espanyol.

"Ha estat un bon any", continua Calvo, "ens ha anat bé que la fira coincidís de ple amb la Festa Major d'Argentona i el nombre de visitants s'ha mantingut amb una xifra més que respectable", ha afegit. En aquest sentit, el director de la fira inclou les vendes a aquest balanç positiu. "L'alegria dels anys 90 i 2000 ja no hi és", ha raonat, "però aquella era una situació desbordant, on molts artesans havien de marxar abans d'hora perquè literalment no els quedava res per vendre".

Les vendes imparables de fa uns anys han donat pas a unes vendes més selectives. En el cas concret dels col·leccionistes, Oriol Calvo assegura que la primera setmana d'agost està marcada en tots els calendaris dels qui volen fer-se amb una peça de ceràmica concreta. "Un terrissaire de Salamanca em va explicar que el primer dia de fira ja tenia esperant gent a les set del matí, quan oficialment s'obre el certamen a les deu" ha explicat.

D'aquests col·leccionistes, Calvo comenta que "venen a buscar peces molt concretes" i que no se n'estan de rascar-se de butxaca. "El terrissaire em va mostrar una peça valorada en 850 euros, però abans va esgotar que encara costaven més", ha recalcat. "Aquí a Argentona, els col·leccionistes troben peces molt valuoses, i no deixen de venir", ha conclòs.

Una vuitantena d'expositors, xifra semblant a l'edició anterior, participen enguany a la fira, dividida en quatre seccions: terrissa popular i tradicional, reproducció de ceràmica antiga, ceràmica artística i antiguitats. El gruix de firaires venen d'arreu de Catalunya i de l'estat espanyol, però també hi ha representació d'altres països com França, Bèlgica, Rússia, Itàlia o Bulgària. Les parades estan repartides en el centre històric d'Argentona.

Tal com indiquen els organitzadors, la fira és una "extensió" de la Festa del Càntir d'Argentona, que enguany commemora el seu 60 aniversari des de la seva recuperació, l'any 1951, si bé els seus orígens es remunten al segle XVII. La llegenda popular diu que els precs a Sant Domènec de Guzmán van lliurar el municipis maresmenc de la pesta. Cada 4 d'agost, doncs, es beneeix l'aigua que brota de les fonts i que van omplint els càntirs.

Un total de 53.500 persones van visitar la fira d'Argentona al 2010. La major part, un 60%, eren visitants d'altres municipis del Marseme; un 30% de la resta de Catalunya i un 10% era de fora de Catalunya.

El càntir de l'any
En cada edició hi ha un càntir commemoratiu de diferent forma i procedència i que esdevé per a alguns peça de col·lecció any rere any. L'atuell d'aquest 2011 és un model en forma de "tap" i jaspiat en colors marró, palla i vernís de verd que prové de Piera (Anoia).Un tret característic dels càntirs d'aquesta comarca i del Baix Llobregat és que el 'galet' -la part on hi ha l'orifici per on surt l'aigua a l'hora de beure-, sembla una barretina.

Oriol Calvo ha destacat la gran acceptació del càntir d'enguany per part del públic i no descarta que s'esgotin els 3.000 exemplars posats a la venda. "És un càntir tècnicament molt ben fet i ha agradat molt", ha afegit.

Únicament queda un terrissaire en actiu a Piera, Joan Mera i Munné de Cal Tasta, mentre que a Esparreguera -poble que té també una llarga tradició en ceràmica-, en queden tres. Precisament, la ceràmica dels dos municipis protagonitza una mostra a la Casa Gòtica on es poden veure reproduccions en ceràmica de peces de l'època medieval i d'estris emprats a la llar o al camp.