Sant Joan, el dia de la cirera d’en Roca

Sant Joan és sinònim de revetlla, petards, fogueres, coca i cava. Però a Arenys de Munt, i des de ja fa una dècada, també de cireres, en concret les d’en Roca, la varietat identificada amb la població d’aquesta fruita vermella, dolça i elegant. Al llarg de tota la tarda del 24 de juny, a la zona de la Riera, hi tindrà lloc la 10a Fira de la Cirera d’en Roca, i per celebrar un aniversari tan important hi haurà diverses novetats. És només una tarda, però es preveu frenètica.

La tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, Elisenda Ferrer, explica que la Fira “s’ha anat consolidant i cada vegada hi ha més productors amb les corresponents parades i més visitants. És difícil de comptabilitzar, però calculem que l’any passat hi van acudir unes 3.000 persones”. Avança que el marc de la trobada tindrà un disseny original en forma de dues cireres, i que, en la part de la Fira artesana de pagès, tots els paradistes aniran disfressats. També hi haurà aquella tarda la XVI Trobada de Puntaires, a la plaça de l’Església.

Dues de les grans novetats rauen en els concursos. Per un costat es recupera, després que ja s’hagués celebrat fa alguns anys, el d’escopida de pinyols de cirera, en que guanya aquell qui llenci el pinyol més lluny; per l’altre, es durà a terme la primera edició de “L’arracada de la cirereta”, en que caldrà presentar a concurs arracades realitzades amb productes naturals o artificials. No en va sempre s’ha considerat que les cireres tenen forma d’arracades. Per la seva part, i també per primera vegada, al bar de la Fira se serviran xupitos de cirera.

Cirerers per a superar la fil·loxera
Si avui a Arenys de Munt els cirerers i el seu fruit s’han convertit en pràcticament un signe d’identitat del poble és perquè aquest va ser l’arbre fruiter que millor es va adaptar als camins costeruts i al clima de la zona, i per tant va permetre seguir vivint de la terra a molts pagesos que havien perdut totes les vinyes amb la fil·loxera, a finals del segle XIX. El canvi, però, no va ser immediat. De primer moltes famílies van haver d’anar-se’n cap al nord de Catalunya a treballar de minaires. Una d’aquestes famílies, els germans Roca, van portar a Arenys esqueixos – o eixerns, com en diuen a Arenys de Munt – que havien trobat al pati d’una masia de l’Empordà, i els van empeltar en un bord. Quan l’arbre va llevar, la qualitat del fruit era superior a la de les classes que es plantaven habitualment, i a través d’empelts el conreu de cirerers es va anar escampant. Al poble ningú no coneixia abans aquesta varietat de cirera, que a Arenys hi va prendre característiques pròpies, i en honor als seus introductors li van posar el nom d’en Roca.

Avui, guanyar-se la vida a Arenys de Munt només amb les cireres d’en Roca és més que complicat. “Les finques són petites, i el poble és molt muntanyós, no hi caben grans maquinàries als terrenys. A més a més és un arbre que precisa de pluges en moments molt concrets, i no suporta gens bé períodes de sequera”, explica Montserrat Amargant, que ve de família pagesa i és la primera generació que ho ha de combinar amb d’altres activitats per a que li surtin els números. Amargant, però, no dubta ni un moment de participar a la Fira, on no hi ha faltat en cap de les deu edicions: “És perfecte donar a conèixer que al costat de casa hi ha aliments tan bons, al Maresme en tenim molts exemples i a Arenys de Munt la cirera d’en Roca és tot un símbol”, conclou.