Projectar al futur el llegat de Palau i Fabre

Aquest 2013 fa deu anys que es va inaugurar la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i cinc anys que va morir el seu promotor, Josep Palau i Fabre. És el moment de fer balanç i encara el futur d’un centre que vol ser un referent cultural al seu territori, però també al conjunt del país. Els elements no li falten: la Fundació Palau compta, per una banda, amb el prestigi del seu fundador, Palau i Fabre, poeta, intel·lectual, col·leccionista d’art i màxim especialista en l’obra de Picasso. Per altra banda, la Fundació gestiona la col·lecció personal de Palau i Fabre, integrada en gran part per obres de Picasso, però també per peces d’artistes catalans de renom que van des de Miró a Perejaume. Posar en solfa tot aquest patrimoni, mantenir viu l’esperit de Palau i Fabre i al mateix temps ser capaç de projectar la Fundació Palau cap al futur, obrint-la a nous públics i consolidant- la com un equipament cultural de referència són alguns dels reptes que afronta el centre en el seu desè aniversari. I el seu nou director, Pere Almeda, és l’encarregat de liderar aquesta feina.

Almeda, amb un nou equip de direcció, va agafar les regnes de la Fundació Palau ara fa vuit mesos, a les portes de la celebració del desè aniversari del centre:  “És un bon moment per repensar què és el que es vol fer, el que vol ser, i el que vol expressar aquesta fundació”, explica.

La primera tasca és la de redefinir els objectius de la Fundació . Objectius que no obliden el nom del seu fundador. “Tenim un fet diferencial que és en Palau i Fabre, una figura polièdrica. D’aquestes virtuts n’extraiem els valors que ens han d’ajudar a definir la Fundació Palau, però no pas amb la voluntat de ser un mausoleu , sinó de ser un centre d’art contemporani i un centre literari i de pensament que mira al present i al futur”, comenta.

El Festival d’estiu ‘Poesia i ’ que té llocs aquests dies és un bon exemple d'aquesta voluntat. “Amb el festival hem volgut agafar aquesta actitud vital i transgressora del propi Palau, la de no deixar a ningú indiferent i tocar els punts sensibles de la nostra cultura”, comenta Almeda, avançant que aquests principis han d’ajudar a definir les futures exposicions.

Picasso, el gran reclam
La Fundació Palau ha començat a dissenyar un programa d’exposicions fins l’any 2017, data en que es commemorarà el centenari del naixement de Palau i Fabre. Un dels eixos importants d’aquest programa serà el que fa referència, inevitablement, a Picasso, un dels grans atractius de la Fundació Palau. “Cada cert temps volem fer una exposició o activitat relacionada amb Picasso i la manera com Palau el va tractar”, explica Almeda. La primera gran exposició podria arribar l’any vinent i estarà centrada en un dels períodes més fèrtils i creatius de Picasso, el que va de 1927 al 1939, i que coincideix amb el final de la seva exploració del cubisme i un cert retorn a les corbes. Almeda assegura que l’exposició inclourà “peces que son difícils de veure, que no s’han vist mai al nostre país”, algunes procedents de fora i d’altres institucions. De cara al 2015 o  principis del 2016 es treballa en una altra gran exposició sobre el món picassià i el seu entorn.

Pintura catalana i història cultural
Un altre dels eixos és, precisament, la col·lecció de pintura catalana. “Volem donar a conèixer la nostra col·lecció d’art, tenim artistes de pintura catalana del primer terç del segle XX molt interessants i en podem extreure algunes exposicions”, explica.

Per altra banda, la Fundació s’ha fixat l’objectiu de fer “història cultural”. El centre ha acollit recentment l'exposició ‘La revolta poètica” produïda conjuntament amb el centre d’Arts Santa Mònica i que revisa els 60 i 70 i el paper dels poetes. “Volem fer exposicions d’aquest tipus. Tenim un projecte de pensar tot el que és la dècada dels 60 des de diferents punts de vista. També estem treballant en un projecte sobre l’estiueig, molt vinculat a Caldes d’Estrac”, apunta.

Literatura i poesia, un eix important
Per últim, una part de l’activitat també tindrà molt present l’àmbit de la literatura i la poesia. Entre els projectes, destaca una exposició sobre Federico Garcia Lorca i la seva relació amb Catalunya i els seus intel·lectuals.

Dins l’aposta per les lletres, també destaca el paper que juga el festiva ‘Poesia i ’. El Festival va néixer amb els recitals que feia el propi Palau i Fabre i els seus amics, i de mica en mica va anar creixent fins configurar-se com a festival. El festival d’aquest 2013 és, segons Almeda, una edició “impàs”. El certamen compta amb l’assessorament d’Eduard Escoffet, exdirector del Festival de Poesia de Barcelona, que ha contribuït al canvi de proposta i imatge del festival. “L’any vinent el volem fer créixer, buscant un públic determinat, més jove, amb actitud poètica més transgressora. Volem ser una cita imprescindible dels festivals d’estiu i ser un festival de poesia de referència”. De cara a l’any vinent el Festival es podria obrir a d’altres municipis com Sant Vicenç de Montalt, Llavaneres o Arenys, i incloure produccions internacionals.

Almeda es mostra “entusiasmat” pel futur de la Fundació Palau, malgrat que el centre de Caldes d’Estrac, com la majoria d’equipaments culturals del país, no ha quedat al marge de la crisi i les retallades. La Fundació està elaborant un pla estratègic i de viabilitat i des de la direcció tenen molt clar que cal apostar per exposicions i activitats que siguin sostenibles i viables. I tenen clara l’aposta de futur: “Volem que la Fundació Palau s’identifiqui amb propostes culturals de qualitat que no es troben en altres espais i que complementen l’oferta cultural de tot el país. Volem que tot allò que fem vinculi la figura de Palau i Fabre i el que representava, la seva actitud d’avantguarda , la manera de portar als límits l’actitud intel·lectual, cultural, literària, poètica, artística per forçar i provocar noves reflexions i sensacions estètiques”.