Pere Aragonès, el primer maresmenc President de la Generalitat

Aquest divendres 21 de maig del 2021, Catalunya ha vist com s’investia el primer President de la Generalitat maresmenc: Pere Aragonès García. El candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya ha rebut a la tercera tots els vots de la majoria independentista del Parlament de Catalunya. Ens els propers dies prendrà possessió i nomenarà el seu govern. El pinedenc és el gran protagonista de la jornada.

Aragonès està molt arrelat a Pineda de Mar, on vol seguir vivint

A Pere Aragonès li correspon el títol de ser el 132è President de la Generalitat de Catalunya, l’onzè des del restabliment de la institució durant la Segona República. Cap dels seus antecessors eren maresmencs, si bé Artur Mas i Jordi Pujol també tenien arrels i molta relació amb la comarca. Aragonès arriba a ser la màxima autoritat del país després de liderar la llista d’ERC en les eleccions del passat 14 de febrer, de guanyar-li el lideratge independentista a Junts per Catalunya i d’un llarg període de negociacions entre partits independentistes que han pràcticament exhaurit el termini legal per a l’elecció d’un nou President. Aragonès ja va perdre dues votacions d’investidura setmanes enrere però finalment avui ha estat investit pel Parlament.

Una carrera de partit i gestió

Pere Aragonès ha vist avui com a l’edifici del Parlament hi era Oriol Junqueras, president d’ERC, que ha aprofitat un permís penitenciari per no perdre’s el retorn del partit republicà a la presidència del país. La relació entre tots dos és la variable clau per entendre bona part de la carrera i l’ascens d’Aragonés. El pinedenc, molt arrelat al seu municipi (on viu i hi vol seguir vivint, i és membre d’associacions i entitats) va entrar a les JERC, les joventuts del partit i en només quatre anys en va ser escollit portaveu nacional. A les joventuts comença a forjar el seu perfil de treballador i gestor, que li valdrà ser reconegut dins els quadres del partit. En aquestes coneix Junqueras, que fa d’historiador còmplice en nombrosos actes. La relació la recuperaran anys més tard.

De les JERC passa al Parlament, on hi ha passat 14 dels seus 38 anys

De les JERC passa al Parlament, on als seus 38 anys acumula ja 14 anys de presència. Tornarà a Pineda de Mar, com a regidor, per liderar l’oposició durant un mandat en el que gaudeix i creix com a polític a casa, a poble. El que podria haver estat una carrera més en clau interna, de retorn al Parlament, rep un impuls quan es retroba amb Junqueras qui el promou internament i li encomana el càrrec de Secretari d’Economia quan és vicepresident del govern. Càrrec de màxima centralitat, en el dia a dia, tant de cara a l’aparador com en la tramoia de la gestió, Aragonès respon i reforça la seva idea de gestió. És el complement de Junqueras i per això n’acabarà esdevenint el delfí,

Arran de la tardor de 2017, veu com la justícia li tanca el vicepresident i mentor o encausa bona part del seu equip a Economia. Amb una ERC condicionada, es posa al comandament de la nau republicana i sempre amb línia directa amb Junqueras (i sense menystenir Marta Rovira, que s’escapoleix a l’estranger per defugir la presó) és l’home fort pel que calgui. ERC comença amb ell la darrera etapa del viatge a la centralitat políticia i l’hegemonia dins l’independentisme. Un temps en el que Aragonès busca marge propi com a vicepresident econòmic del caòtic govern de Quim Torra, força l’aposta de la taula de diàleg amb el govern espanyol o es posiciona per ser el candidat que retorni la màxima representativitat del país al partit que l’anhelava des de després de la República.

En tota la peripècia de negociacions dels darrers mesos, després de superar a Junts per un diputat, Aragonès ha hagut de cultivar encara més aquesta imatge de gestor, de volgut perfil mig (que no baix) i d’intent d’una nova socialdemocràcia republicana que emuli la preponderància de l’SNP escocès. Al discurs d’investidura reeixit ho va reconèixer. 

De Pineda al Palau de la Generalitat, més de mitja vida política contemplen al primer President del Maresme. Una història que tot just ara comença i que sap que ell voldria que fos determinant, transformador i també que no acabés com els darrers mandats.